Hola, amic Mic! Setze anys tocant-nos el melic

Amb el solstici d'estiu de l'any 2007 el Mic, el titella de llana de color carbassa, va començar les seves aventures al canal infantil de Televisió de Catalunya. Diàriament, durant aquests setze anys, ha tingut presència a la pantalla i ha forjat una relació estreta amb els espectadors més petits.

La complicitat entre el Mic i els infants es fa palesa en la fidelitat amb què les famílies segueixen el programa i tot el que se'n deriva, i es mostra amb màxima intensitat en les ocasions en què el titella es pot trobar físicament amb els nens i nenes, cara a cara.

La darrera ocasió en què s'ha produït aquesta trobada ha sigut durant el festival Embotona't, organitzat per Aspasim, una entitat que vetlla per les persones amb discapacitat intel·lectual.

Acompanyant dalt de l'escenari el grup de contacontes El Botó Màgic, el Mic ha cantat i participat en la narració d'"El cargol i l'herbeta de poniol".

D'altres trobades emocionants han tingut lloc durant activitats puntuals com la que va organitzar el festival Serielizados el 2022, o en diverses edicions de la Festa dels Súpers, on també es van propiciar ocasions perquè el Mic i els infants es poguessin veure fora de les pantalles. 

Tres videoclips del programa s'han il·lustrat amb imatges de nens i nenes al costat dels titelles, a partir de la col·laboració amb escoles públiques, i s'ha convidat els més petits a ballar el "Cap, panxa, genolls i peus" i "El ball dels pirates". Per a la cançó "El món del Mic", una colla d'infants van visitar el plató on es graven les històries dels titelles i van jugar amb els elements d'atrezzo més emblemàtics, situant-se al costat del Mic i els seus amics.

La màgia dels titelles és un art mil·lenari que es pot trobar per tot el món, i es mostra amb intensitat quan l'infant hi és a prop. És així com "desapareixen" els titellaires, tot i que es mantinguin a la vista, mentre traspassen la seva energia als titelles: els fan moure, els donen veu, els donen ànima. El titella no és un ésser viu, però es comporta com a tal; els nens i nenes saben que no és real i, tot i així, li atorguen realitat. Aquestes característiques fan que el titella esdevingui un objecte que facilita la comunicació, l'expressió, el diàleg. És per això que en molts centres, tant docents com sanitaris, es fan servir titelles amb objectius terapèutics. 

L'any 2017 el projecte d'incorporar un micròfon i un llum led al nas d'un peluix del Mic va guanyar un premi de la Fundació Nexe. El dispositiu servia per tal que els nens sords mantinguessin la consciència de la seva pròpia parla, en encendre's el llum cada vegada que emetien sons. Tres tècnics del canal 324 de la CCMA van desenvolupar el projecte, aprofitant el lligam que els petits tenien amb el Mic.

L'alçada del Mic, que no arriba a la d'un infant de dos anys, i el tacte suau que té el seu cos, fan venir ganes als més petits d'abraçar-lo així que poden. I sobretot, sobretot, els encanta tocar-li el nas vermell.