Jocs Florals 2024. Tres contes nous i viatgers

EL VIATGE A LA LLUNA

Aquest conte és molt interessant. A més d'inspirar-se en un dels motius més evocadors de la història de la literatura i de les arts, com ara la Lluna, fa servir una de les tècniques de dibuix més antigues del món: dibuixar amb el dit sobre el terra o sabre la sorra. I per arrodonir la feina combina aquest motiu i aquesta tècnica - la Lluna i el dibuix amb el dit- amb un objecte ben modern: el coet. Passat i futur es donen la mà gràcies a aquests bons amics: el Miquel, la Sofia, la Patti i en Lennon. Un nen, una nena, una poetessa i un poeta. Ah no! Volien dir: un nen, una nena, una gata i un gos. Esperem que us agradi!

Aquest conte s'ha il·lustrat fent servir sorra sobre una taula de llum. Els nens i les nenes de l'escola Mercè Rodoreda, han dibuixat amb el dit les diferents escenes d'aquesta història tan divertida. El color de les línies de cada dibuix s'ha aconseguit canviant la llum que queda a sota de la sorra. En el dibuix us podeu fer una idea de com es va fer.

L'equip de l'escola Mercè Rodoreda durant la presentació a la sala d'actes de l'Escola Massana.

BESTIARI O VESTUARI

De vegades, quan confonem les paraules, se'ns obre una porta a la imaginació que pot ser no esperàvem. Encara que puguin ser molt diferents, si fem l'esforç de posar-les en relació, segurament arribarem a llocs on mai haguéssim pensat que arribaríem. Per exemple: "pedra" i "edifici". O: "canyes" i "cabana". Aquestes combinacions són més o menys fàcils de relacionar. Però, i aquestes? "Fulla" i "nena". Quina relació poden tenir? Combinar paraules pot ser una bona manera de trobar la inspiració per inventar-se històries. I "bestiari" amb "vestuari"? Quina relació podríem trobar?

Inspirats en el conte original, creat pels alumnes de l'escola Llorenç Vallespí i Vidiella de Benifallet, els estudiants de l'Escola Massana, en Jan, la Gabriela, l'Ona i l'Albert, han combinat diferents objectes i materials per donar forma als personatges i els escenaris d'aquest conte. I a més han fet una cosa molt divertida: fer veure que es mou el punt de vista de la càmera, movent els objectes en sentit horitzontal i vertical.

L'OVELLA FINA

Us imagineu poder ser invisible? L'ovella Fina no ho és, però com que sempre s'amaga perquè tot li molesta, ho sembla. És una manera de tornar-se invisible: que els altres no et vegin. Però el que si es veu i fa una mica de pena són els camps i els camins abandonats. Sort dels pastors i les pastores que no s'amaguen, treuen el ramat a pasturar i ajuden així, amb el seu treball, a mantenir neta la Natura. Ah! I sort dels pinzells i els colors que ens descobreixen el que hi ha amagat sobre el paper.

I heus aquí que els alumnes de l'escola del Prat de Lluçanès, no s'han volgut amagar davant del problema i han fet aquest conte com a homenatge a la feina que fan els pastors i les pastores.. I heus aquí que als alumnes de l'Escola Massana, l'Alexandra, la Carla, el Josep i la Jeanne, se'ls ha acudit utilitzar la cera d'una espelma, per dibuixar sobre el paper sense que es vegi el traç. I fer aparèixer després el mateix traç, com per art de màgia, passant el pinzell ben carregat de pintura per sobre. Per més que s'hi amagui l'ovella Fina, el pinzell sempre la descobrirà!

LA BANDA SONORA

I aquí teniu als compositors de les músiques originals de cada conte. La Hilda, que va crear els temes per "Bestiari o vestuari", el Vicente per "L'ovella Fina" i l'Arnau per "El viatge a la Lluna". Ah! I a l'esquerra el gran Albert, el tècnic que ha posat el toc màgic perquè tot soni com ha de sonar. 

Aquí podeu gaudir de la feina feta per l'Arnau, la Hilda i el Vicente, escoltant la música que han compost per la banda sonora dels tres contes.