Les claus per detectar un trastorn alimentari: "Al darrere sempre hi ha malestar emocional"

Quins són els primers senyals d'alerta d'un trastorn alimentari? Com s'ha d'actuar? I al contrari, què és millor evitar? Aquestes són algunes de les inquietuds de moltes famílies, i més amb l'arribada del bon temps, quan els cossos queden més al descobert i afloren moltes inseguretats.

N'hem parlat amb la directora de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, Sara Bujalance. Com a psicòloga experta en Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) i al capdavant d'aquesta entitat de referència, té molta experiència en prevenir i ajudar a superar aquestes malalties.

La conversa amb ella permet resoldre molts dels dubtes més habituals de les famílies. I un dels més importants és: què ens hauria d'alertar? 

"Els canvis en l'alimentació i l'activitat física que sospitem que estan relacionats amb el desig d'aprimar-se. A més, hi ha canvis en l'estat d'ànim. Es detecta una tendència a la tristesa, la persona està més irritable, quan hi vols parlar de seguida s'enfada... També està més aïllada socialment, no surt tant amb el grup d'amistats que tenia i es queda més tancada a casa. Tot això ens ha de fer sospitar.

"La malaltia té un desenvolupament insidiós i progressiu. Podem confondre els primers senyals d'alerta amb l'adolescència o amb un interès per menjar de manera saludable", adverteix.

Darrere de conductes que ens preocupen, sempre hi ha malestar emocional. Segons l'experta, cal posar-hi molt d'afecte i suport, perquè es comparteixi el patiment per gestionar les emocions.

"No val la pena entrar en la conversa sobre el pes, sobre el que menja i el que no. Hem d'intentar que aquella persona se senti molt estimada, molt entesa, i que comparteixi el malestar que pateix amb nosaltres. A partir d'aquí, la podrem ajudar."

"La malaltia té un desenvolupament insidiós i progressiu. Podem confondre els primers senyals d'alerta amb l'adolescència o amb un interès per menjar de manera saludable", adverteix.
 

Què fer i quins discursos cal evitar

Com ens podem comportar i quins discursos hem d'esquivar? Sara Bujalance posa exemples molt concrets:

"Podem alertar la persona que hem notat canvis en l'estil de vida i dir-li que volem saber com se sent. En canvi, hem d'evitar discursos com ara: "Estàs molt prima, menges massa poc, ara et pesarem!". Pressionar i assenyalar la pèrdua de pes o el que està restringint ens portarà a un enfrontament. Aquella persona es tancarà i no voldrà deixar-se ajudar. Hem d'arribar a l'arrel, que probablement tindrà a veure amb una insatisfacció amb el cos, una baixa autoestima i un patiment emocional molt gran."

La importància de l'exemple i la base

Els adults, remarca la psicòloga, hem de fer una feina personal per donar un bon exemple:

" Infants i joves aprenen més del que fem que no del que diem, i com a adults de referència hem de saber donar un bon exemple. La recomanació és molt clara: ser amables amb el propi cos, acceptar-nos tal com som i tenir-hi una relació positiva i saludable."
 

Tenir i transmetre una bona autoestima

És essencial poder acceptar-se tal com som, encara que no ens agradi tot de nosaltres. Segons l'experta, ens hem de donar permís per tenir defectes i equivocar-nos, com tothom. Treballar una base des de ben petit és un dels secrets per mantenir a ratlla moltes malalties i trastorns:

"Des de ben petits, cal fomentar una vida, una identitat, una personalitat i un projecte que vagi més enllà de l'aspecte físic. Podem ajudar-los a identificar que dibuixen bé, o que s'ho passen molt bé fent un esport determinat".

L'objectiu és omplir la vida d'aficions, relacions i il·lusions al marge de la imatge. A més, una altra de les claus és aprendre a respectar la diversitat:

"Quan jo entengui que he de respectar tothom, independentment del físic, entendré que el meu cos també mereix aquest respecte". 

Personalitat amb trets de risc

Hi ha alguns trets de personalitat que impliquen més risc a l'hora de desenvolupar un trastorn alimentari: 

► Baixa autoestima

► Nivell d'autoexigència molt elevat

► Rigidesa de pensament

► Trets vinculats a la impulsivitat.
 

A qui demanar ajuda?

Primer, sempre cal anar al centre d'atenció primària. Si es confirma el cas, ens derivaran a un centre de salut mental infantojuvenil, on ens faran una proposta de tractament.

"El més important és detectar el trastorn com més aviat millor i treballar per revertir-lo.", assegura Bujalance. Entitats com ara l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia treballen per fer també un acompanyament integral adreçat a les persones i famílies afectades.

Com actuar un cop ja s'ha fet el diagnòstic?

L'entorn més proper i la persona viuen un "autèntic infern emocional". Per preservar el benestar familiar, explica:

"Cal entendre que molts dels comportaments no seran propis de la persona, serà el trastorn el que s'estarà manifestant. La família ha d'aprendre a diferenciar quan parla el trastorn i quan és la persona".

Segona la psicòloga, serà un dels moments de la vida en què cal més la feina en equip i una dosi més gran d'afecte: "Són tractaments de llarga durada", explica. Cal no caure en els paranys que anirà introduint la malaltia, insisteix l'experta:

"Cal ser sempre molt comprensius i, alhora, molt ferm i no deixar-nos entabanar per les trampes pròpies del trastorn. La recuperació total és possible".