Per què el cor batega més fort quan ens emocionem?
El cervell, més concretament, l'amígdala, fa reaccionar el cos davant de les emocions. En primer lloc s'activa el cor, perquè és l'òrgan que impulsa la sang que alimenta tot el cos per poder respondre al que passa.

La por, com les altres cinc emocions bàsiques, neixen al cervell. Les emocions ens han ajudat a sobreviure com a espècie. L'especialista David Bueno va explicar l'origen de les emocions a l'"InfoK", en una entrevista feta per Irene Blay.
Les emocions bàsiques
Totes les emocions neixen al cervell, més concretament a l'amígdala, que analitza constantment la informació que arriba al cervell pels sentits i s'activa quan hi ha alguna cosa que surt del que hauria de ser normal. D'emocions, n'hi ha moltes, però n'hi ha cinc de primordials: l'alegria, la por, la tristesa, la ira i la sorpresa. A partir d'aquestes cinc es generen totes les altres.
Les emocions són diferents en cada persona. Les reaccions depenen, per exemple, del caràcter, però també de tot el que hem viscut, del que hem après, de com han sigut les relacions amb les altres persones. La memòria és molt important per a les emocions. Tant és així que l'hipocamp, que és la part del cervell on s'emmagatzema la memòria, és al costat de l'amígdala.
L'experta en emocions Cristina Gutiérrez Lestón afirma que les emocions són contagioses: si estem alegres contagiem l'alegria, però també podem contagiar la por o la ira.
La por és poderosa
Tothom té por en algun moment i és una emoció que ens ha ajudat molt a sobreviure com a espècie. Les altres espècies animals també tenen por pel mateix motiu.
La llista de les coses que ens fan o ens han fet por pot ser molt llarga. Alumnes de 6è de primaria de l'escola La Farigola del Clot van parlar amb Irene Blay sobre la por i la van definir com un sentiment desgradable però necessari, perquè avisa que passa alguna cosa. A alguns nens els provoca tremolor a les cames, sensació d'angoixa, suor a les mans i el cor se'ls accelera.
La por, però, se sent a totes les edats, com explica Irene Blay en el segon capítol de la secció "Emociona't" de l'"InfoK". Aquesta emoció ens ajuda a estar alerta, a preveure situacions i a prendre decisions.
L'especialista David Bueno descriu què passa dins del cervell: la por fa que el cervell ordeni una descàrrega hormonal de molècules químiques com l'adrenalina, que s'escampen per tot els cos. Per l'efecte de l'aquesta hormona, el ritme del cor s'accelera perquè arribi la sang a tot el cos, i ens puguem moure amb rapidesa. L'adrenalina també fa que es tensi la musculatura perquè puguem fugir o amagar-nos. I en alguns casos enfrontar-nos-hi.
L'adrenalina, o epinefrina, que també és un neurotransmissor, es produeix i s'emmagatzema a les glàndules suprarrenals on està llesta per "moure's" tan bon punt arriba l'ordre del cervell.
Les pors reals i imaginàries
Els estudiants que van participar en el reportatge tenen por de coses tan diverses com els pallasos, els insectes, la foscor, monstres ficticis i la mort, que consideren la més difícil de superar..
Les pors poden estar causades per amenacesreals o imaginàries, però en qualsevol cas es viuen de la mateixa manera. David Bueno explica que el cos reacciona en tots els casos com si fos real.
L'experta Cristina Gutiérrez Lestón afirma que la por fa que fem la pitjor interpretació possible de les coses. La por ens pot paralitzar o, com hem explicat abans, també ens pot fer fugir o enfrontar-nos a les amenaces, gràcies a l'adrenalina.
Irene Blay ens recorda que la por és una emoció necessària i que tenir-ne és sa, però que tenir-ne massa és un problema i pot fer que les persones es perdin coses de la vida. Segons els experts, el problema no és sentir por, sinó què se'n fa, d'aquesta por que se sent. És necessari que els adults ajudin els infants a afrontar les pors i així les puguin superar: per exemple, la por de la foscor, d'alguns animals o d'altres situacions que poden detectar els pares o persones que tenen cura de la mainada.
Com es poden superar les pors que cal superar
Els alumnes de La Farigola del Clot han explicat algunes de les coses que fan per superar les pors:
- Parlar-ne amb els pares o amb algun amic.
- Aprendre de les pors viscudes.
- Millorar l'autoconfiança.
Cristina Gutiérrez proposa alguns "trucs" per superar les pors:
- Valorar dues possibilitats: per exemple, què passa si faig una cosa i què passa si no la faig o què em perdo si no la faig?
- Saber que el 93% de les pors que sentim no passaran mai.
- Recordar que som més grans que les nostres pors.
I, finalment, recordar que les paraules "por" i "prudència" no són sinònimes.