Xesco Espar: "Molts nens i nenes senten vergonya quan els seus pares criden al camp"

Hem parlat amb Xesco Espar sobre l'actitud dels adults respecte a l'activitat esportiva dels infants. Ell, entrenador d'handbol durant molts anys i professor d'entrenadors durant molts d'altres, també ha viscut l'experiència a casa, amb els seus fills, dues de les quals s'han acabat dedicant a l'esport d'elit. L'hem buscat per saber quins són els principals errors de les famílies que acompanyen fills i filles en les activitats esportives extraescolars i per rebre algunes reflexions sobre el rol dels entrenadors d'equips infantils. Aquestes són les 10 preguntes destacades de l'entrevista.
 

Segons un estudi de la Universitat de Vic amb sis altres països, el 78 % dels enquestats van viure algun episodi de violència mentre feien esport quan eren menors. En alguns casos, l'agressivitat prové de la grada, i hi ha clubs que han posat en marxa mesures per evitar aquesta mena de situacions.

1. S'ha de fer més pedagogia també amb les famílies?
 

-Soc partidari de l'educació del públic també, i dels pares. Aquí ja s'estan fent algunes mesures... Una seria que cada club ha de designar un responsable del 'fair play' o joc net, algú que sigui responsable i estigués present durant el partit. També caldria que hi hagués educació en valors dels infants. I en tercer lloc, fer una escola de pares, no només de nens i nenes, sinó que el club mostrés els valors de cada categoria i involucrar els nens a no reforçar les conductes...

2. Amb aquestes mesures eduquem i protegim els infants perquè la manera com els acompanyem als partits els afecta.

-El mal comportament de les famílies a les grades els desconcentra, els frustra, perquè ells són allà per divertir-se i pateixen si veuen el seu pare cridant. No volen ser el centre d'atenció i ho són a causa del pare. Els afecta molt, i fa que no els agradi tant jugar, i fa que es girin fins i tot cap al pare demanant que calli.

3. En el joc també els pot afectar?

-En general els frena la competitivitat en el moment que el nen es fixa en altres coses que no són el joc, i no diguem si són els pares que donen ordres, el nen pot jugar pitjor i a més queda compromès entre seguir les indicacions de l'entrenador o mirar el seu pare.

4. A mesura que l'atleta puja de nivell esportiu hi ha més pressió i també més possibilitats de patir violència?

-Sí, però els professionals ni escolten l'afició, però els pares han d'entendre que l'errada és una part del procés d'aprenentatge.
 

5. I com podem protegir i donar bons valors als infants? Tu com ho feies quan els teus eren petits?

-Quan els meus fills acabaven un partit sempre els preguntava: "Com t'ho has passat? Estàs contenta o content amb el què has fet? T'ho has passat bé i t'has esforçat? Què heu fet?" Mai preguntava: "Que heu guanyat?" Perquè perdre també està bé! I no preguntava "Quants gols has fet?" sinó "Que has fet algun gol?"... La manera que tenim de preguntar ajuda els infants a veure què és important. Cal tenir en compte que ells el que volen és agradar els pares i els entrenadors. Si els preguntem quants gols ha fet traslladem un model d'egoisme, no oblidem mai que la comunicació ajuda. Jo quan acompanyava les meves filles feia de taxista, el paper dels pares és fer de taxista i portar l'aigua. L'altre paper s'ha de donar a l'entrenador.

Hi ha pares i mares que sacrifiquen diners i caps de setmana per aconseguir que els fills siguin figures, i els entrenadors també se senten pressionats i jutjats per aconseguir èxits respecte a altres escoles.
 

6. Volem que tots els nens i nenes siguin Messi o Alexia Putellas?

-El model dels adults el traslladem als nens, però amb l'escola per exemple no passa tant. Els professors que tenen un vessant educatiu apliquen el model educatiu. L'esport federat ha d'entendre que l'esport és una cosa per sota dels 12 o 14 anys, i l'altre ha de ser a partir dels 18.

7. Es veu que hi ha equips on es fan llista de pitxitxis. Quin hauria de ser el paper de l'entrenador?

-Els entrenadors han de donar l'exemple. La manera que tinguin de gestionar cada situació influirà en l'equip. Mai s'ha de riure d'un nen, ni escridassar-lo. La manera com els tractem és el que més determina, i en el fons ha de reforçar molts tipus de conductes. No només reforçar el que marca gol sinó el que fa una assistència, el que potser no ha fallat cap passada o ha recuperat més pilotes. Procurar que cadascú brilli en un àmbit. La manera de fer de líder de tots és reforçar la conducta de cada jugador.

8. I de l'esport dins l'escola, quina funció hauria de tenir?

-Encara soc professor d'INEF a Barcelona i formem els professors d'educació física. L'important és que els nens i nenes quan acabin l'educació obligatòria continuïn fent esport. És important que transmetem els valors de disfrutar, de passar-ho bé, el fet de tenir connexió amb els amics, que fer esport és saludable, et desestressa. En la mesura que l'entrenador reforça aquests valors, els nens i nenes després continuaran fent esport.

9. Recomanes que els infants facin extraescolars esportives?

-Absolutament. És important que en facin perquè la quantitat de moviment que fan a l'escola és absolutament insuficient. Tots els nens haurien de fer alguna extraescolar d'esport. Perquè allà també es preocupen per educar la seva personalitat. Fixar-se com gestiona la frustració del nen quan perd i l'alegria quan guanya. I aprenen disciplina.
 

10. Quins són els beneficis de l'esport per als nens i nenes?  

-Si ens hi fixem, la majoria de nens que fan esport són bons estudiants perquè la disciplina és important, també ensenya a compartir als fills únics, l'esforç, perquè no tot és tan fàcil, aprenen valors que són bons per a la seva vida.