Casals, la força d'un silenci
"Casals, la força d'un silenci" explica un episodi de la vida de Pau Casals de mitjans dels anys 40 quan, considerat el millor intèrpret del moment, viu exiliat a Prada de Conflent. Casals ha donat la paraula que no tocarà més en públic fins que caigui la dictadura de Franco; mentrestant fa classes particulars de violoncel a joves promeses.
Un dels seus alumnes, Pierre, especialment afectat perquè un mestre com Casals no ofereixi el seu talent al món, intenta en va que es desdigui de la seva paraula. L'any 1950, però, coincidint amb el 200 aniversari de Bach, s'organitza un concert per commemorar l'efemèride a la qual Casals, la màxima autoritat en aquest compositor alemany, no pot faltar. Als precs de Pierre, s'hi afegeix la insistència del famós violinista i deixeble de Casals Alexander Schneider, i la d'un destacat grup de músics i amics del mestre. L'argument definitiu que fa que Casals torni a tocar és la idea de fer venir els millors músics del món a Prada per celebrar allí el concert d'homenatge a Bach.
A la pel·lícula, dirigida per Manuel Huerga i protagonitzada per Joan Pera, en el paper de Pau Casals, també hi intervenen Nao Albet, Carme Sansa i Marc Cartes. És una coproducció de TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre National du Cinéma et de l'Image Animée, la Région Occitanie i Slot Machine.
