"Terra de telers", l'estrena de l'últim film de Joan Frank Charansonnet
Joan Frank Charansonnet homenatja "la gent anònima que ha fet créixer Catalunya" en el seu darrer film, "Terra de telers", una pel·lícula que se situa en una colònia tèxtil des d'on recorre diversos moments històrics des del 1922 fins a l'any 1980, quan comença la crisi del tèxtil
L'11 de desembre s'estrena "Terra de telers", l'últim treball de Joan Frank Charansonnet, amb Julieta Sorribes com a protagonista, nominada a millor pel·lícula en llengua catalana als Gaudí 2021. La pel·lícula està narrada des de l'òptica de la nena, que amb tan sols sis anys deixa "la misèria del camp" per anar a viure a una colònia tèxtil del Berguedà on passarà la resta de la seva vida.
El rodatge ha comptat amb una quarantena d'actors i 150 figurants. Entre ells hi ha Ramon Godino (Antoni Sorribes), Laia Díaz ( Julieta adolescent anys 30), Alba López ( Julieta Adulta anys 50 ), Montse Ribadellas ( Julieta Gran anys 80), Gal·la Charansonnet ( Julieta petita anys 20), Juna Charanonnet ( Blanca Petita anys 20 ) , Sònia Guimerà ( Mercé Sorribes), Marc Comabella (Ton Sorribes anys 30), Ricard Balada ( Moi Adolescent anys 30) , Jaume Montané ( Director Aymerich) , Jordi Pessarrodona ( Benet ), Joan Massotkleiner ( Mossen Celestí) , Joan Frank Charanonnet ( Falangista Gonzalo ) , Alain Chipot (Jean-Pierre) , Miquel Sitjar ( Marc, encarregat de fàbrica), Albert Tallet ( Moi anys 80), Angelina Llongueras ( Blanca anys 80) , Elena Codó ( Blanca anys 50), Jordi Reverté ( Director Tomàs), Eduard Alejandre ( Ignasi ), Queralt Albinyana (Blanca, filla Julieta), Aleix Renguel ( Jordi, marit Blanca filla).
Els actors Miquel Sitjar i Jaume Montané, en un moment de la pel·lícula
A "Terra de telers", el director i actor català Joan Frank Charansonnet vol mostrar un episodi important de Catalunya: el pas de la misèria a la industrialització. Per fer-ho, el film recrea la vida en una colònia industrial i recorre diversos moments històrics, com l'arribada de la turbina Francis per aprofitar l'aigua del riu per a la producció, la Guerra Civil, els temps de la postguerra, la mort del dictador Franco o el mateix tancament de la colònia a principis dels anys 80.
"El film vol ser un homenatge a totes aquelles persones que, de manera anònima, han contribuït a fer créixer Catalunya. Tothom té algun familiar que va viure en una colònia, que va treballar en una fàbrica o en una mina, que va haver de deixar el camp per culpa de la misèria. La pel·lícula vol contribuir a tota aquesta memòria històrica que és el més important que tenim i no s'ha de deixar perdre mai. Estem parlant de coses que són humanes i universals. 'Terra de telers' parla de la immigració, de com Catalunya també s'ha fet gràcies als nouvinguts, i del fet que aquesta és una terra d'acollida perquè som una societat oberta." Joan Frank Charansonnet
La pel·lícula s'ha rodat al Berguedà, l'escenari "perfecte", que segons ha dit Charansonnet "és una meravella. Té localitzacions ideals i és un gran plató". "Terra de telers" s'ubica en diversos espais de la comarca com Cal Vidal, Cal Prat, Viladomiu Nou o Cal Rosal, entre d'altres. És una producció de Patchouli Films Sl, Víctor Perxachs i Joan Frank Charanonnet amb la participció de TV3.
Sinopsi:
1923. La família de la petita Julieta, de sis anys, fuig de la misèria del camp per establir-se a Colònia, però començar de nou en un nucli tancat no és fàcil. Els records d'una infància feliç marcats per la industrialització, l'ànima viva d'una nena que es converteix en dona, la duresa de la guerra fins a la caiguda de la dictadura, acompanyaran l'espectador durant més de 60 anys mostrant-li tots els camins que el destí li ofereix. Finalment els seus ulls madurs i savis es tancaran a l'únic lloc que ha conegut: la seva estimada Colònia.
