capítols

Durada: 8 min

Els productes recondicionats estan guanyant terreny a casa i a l'oficina. Es tracta d'aparells que ja han estat utilitzats prèviament, però que tornen al mercat amb totes les garanties de bon funcionament. Tenen un preu més econòmic i alhora contribueixen a evitar les noves emissions de CO2 que generaria la producció d'un de nou. Diferents iniciatives promouen també l'autoreparació, davant la dificultat per trobar tallers especialitzats que ofereixin aquest servei.

Durada: 2 min

Els consumidors europeus perden 12.000 milions d'euros l'any a substituir tot tipus d'aparells en comptes de reparar-los. Sovint les repacacions son cares, cosa que fa desistir els consumidors que tampoc s'hi veuen amb cor de reparar-ho ells mateixos. I això, malgrat que en molts casos es tracta de reparacions senzilles. El Reparatruck és una iniciativa que vol empoderar els usuaris perquè aprenguin a reparar els seus electrodomèstics seguint les instruccions d'un tècnic.

Durada: 2 min

Segons un informe de l'ONU, per cada dispositiu que es recicla n'hi ha cinc més que van a parar a les escombraries. Els residus electrònics creixen molt més ràpid del que ho fa el seu reciclatge. Els recondicionats, aparells als que se'ls dona una segona vida, poden contribuir a revertir aquesta tendència. Hi ha empreses especialitzades a certificar el correcte funcionament d'aquests aparells i a posar-los novament al mercat.

Durada: 8 min

Enmig d'una oferta dominada per grans empreses, el plàstic i el joc dirigit, algunes iniciatives alternatives van fent-se un lloc en el mercat amb un enfocament pedagògic per potenciar el joc lliure, els valors i la sostenibilitat.

Durada: 3 min

La Casiana i el Jordi van decidir replantejar-se la vida. Van deixar les seves feines estressants a Barcelona i es van traslladar a viure a l'Empordà. Per poder tirar endavant, van autoocupar-se fabricant joguines amb fusta que fomentessin el joc lliure. Avui, prop d'una dècada després, a Grapat són una trentena de persones i exporten a 60 països .

Durada: 2 min

L'Olímpia i la Carolina són dues germanes que, ja fa deu anys, quan en tenien 16 i 21, van decidir crear la seva pròpia empresa per fer joguines de cautxú natural per a nadons. Van començar fent elles des del disseny als enviaments i, gràcies a la seva tenacitat ara ja tenen una vintena de treballadors i venen les seves joguines a més de 80 països.

Durada: 3 min

L'Íngrid i el Salvador són una parella que, fa sis anys, van crear la marca de joguines de cartró Lulets a partir d'una disfressa en forma d'avió que li van fer artesanalment al seu primer fill. Ella és docent i ell enginyer mecànic i, sense deixar les seves respectives ocupacions, treballen plegats en aquest projecte encara petit però que volen fer créixer.

Durada: 8 min

Mentre a països que han apostat pel cotxe elèctric, de manera decidida, amb recursos i facilitant la transició, els consumidors s'hi han acabat apuntant, en altres les vendes s'han anat estancant. Això està afectant els fabricants europeus de cotxes i bateries, que, malgrat tot, continuen apostant per un futur electrificat per al sector.

Durada: 2 min

Renault, en col·laboració amb altres empreses, ha dissenyat un servei per als particulars que gestiona automàticament la càrrega i descàrrega de les bateries dels cotxes elèctrics. Un sistema que permet subministrar energia a la xarxa quan és necessari, amb un important estalvi per a l'usuari, i que, de moment, només és disponible a França i Alemanya.

Durada: 2 min

Northvolt, la gran empresa sueca de producció de bateries per al cotxe elèctric, acaba de declarar-se en fallida, després que al setembre ja anunciés la reducció de 1.600 treballadors, una quarta part de la plantilla. Darrere de la crisi hi ha les dificultats que estan tenint aquests vehicles per fer-se un lloc al mercat europeu.

Durada: 2 min

Per les carreteres de Noruega ja hi circulen més cotxes elèctrics que de gasolina. El país, a més, aspira a convertir-se, el 2025, en el primer del món on ja no es comercialitzin cotxes de combustió, deu anys abans de l'objectiu que s'ha fixat la Unió Europea.

Durada: 8 min

Les empreses comencen a valorar l'experiència i els valors del personal sènior per fer avançar els seus negocis i evitar malbaratar el seu potencial. Mentre altres es fixen en les necessitats dels treballadors que estan preparant-se per a la jubilació i els que ja estan jubilats perquè no quedin arraconats per la societat.

Durada: 3 min

El Jon i l'Andreu van crear Vilma veient la falta de continguts a la xarxa pensats per a persones que estiguin planificant la jubilació o ja estiguin jubilades. Han creat un club gratuït amb cursos, articles i guies per donar resposta als seus dubtes i interessos.

Durada: 3 min

Montse Pichot va crear fa cinc anys Talen Senior, una assessoria en recursos humans i selecció de personal centrada només en els professionals sèniors, de més de 50 anys, un col·lectiu amb problemes d'encaix en el món laboral.

Durada: 3 min

La Isabel, l'Adrià i el Gerard són tres joves enginyers electrònics que han llançat al mercat la Bleta, una tauleta digital adaptada a la gent gran, fàcil de veure i de fer anar, i ja preparada amb una sèrie d'aplicacions per mantenir-se mentalment actius.

Durada: 7 min

Catalunya viu una nova crisi de l'habitatge que deixa moltes persones sense una solució digna a les seves necessitats. "Valor afegit" ha revisat l'arxiu de fa dues dècades per constatar com aleshores es van posar en marxa iniciatives de construcció d'habitatge protegit que van quedar abandonades amb la crisi immobiliària i financera del 2008.

Durada: 2 min

Comissions Obreres va constituir la Cooperativa Habitatge Entorn per donar resposta a la necessitat dels afiliats, que a causa de la bombolla immobiliària no podien fer front als preus disparats del mercat lliure. Però, amb la crisi financera, es van endurir les condicions de finançament ni per a les famílies i per a la cooperativa, que va acabar tancant.

Durada: 2 min

A partir del 2007, La Caixa va construir quatre mil habitatges de lloguer assequible a tota Espanya. Però la crisi econòmica i l'atur van disparar la morositat i l'entitat es va centrar la gestió de lloguers socials i va acabar abandonant la construcció. La resta de caixes van desaparèixer i també la feina que feien al sector de l'habitatge.