Vestint als "Polseres Vermelles".

L'Olga Rodríguez, dissenyadora del vestuari de "Polseres vermelles" ens desvetlla com han treballat el vestuari de la sèrie. Què ens pots explicar



L'Olga Rodríguez, dissenyadora del vestuari de "Polseres vermelles" ens desvetlla com han treballat el vestuari de la sèrie.


Què ens pots explicar del tabú de treballar amb nens? Bé, ara ja amb adolescents...

Tant a la primera temporada com en aquesta segona, no deixa de sorprendre'm la professionalitat d'aquests nois i noies. Realment, no ha estat cap problema l'edat dels protagonistes. Tenen els mateixos recursos i la mateixa capacitat interpretativa que un actor adult. Els únics moments de bogeria adolescent era quan s'ajuntaven tots a la sala de vestuari.

Quines consignes et van donar a l'hora de dissenyar el vestuari de la sèrie?

Aquesta temporada, Joan Sabater ha estat el coordinador de vestuari i direcció artística. La seva principal consigna era mantenir una gamma de colors constant per a cada personatge i que a més estigués en relació amb les tonalitats del decorat. Per altra banda, vam aprofundir en la personalitat de cada personatge segons el seu àmbit familiar, segons la música que escolta, segons la seva malaltia, etc.

S'hi ha implicat l'Albert Espinosa, en el disseny de vestuari?

Tant en preproducció com a rodatge, la supervisió del vestuari la duia a terme Pau Freixas, que tenia molt en compte el guió de l'Albert.

Tot i que els nens van vestits amb bates i pijames d'hospital, com has aconseguit impregnar el caràcter diferenciador de cadascun d'ells?

Vam combinar les bates i pijames amb complements com samarretes de grups musicals, motxilles, xandalls, sabates esportives, etc., que reflectissin el caràcter de cada personatge i la seva malaltia. Vam aprofitar els capítols en què sortíem de l'hospital per acabar de definir la personalitat d'aquests joves. Per exemple, amb el personatge de Lleó vam fer servir samarretes estampades i de grups rockers, sempre amb tons foscos, amb mànigues tallades (que ell mateix hauria tallat), i d'aquesta manera vam donar-li el caràcter rebel que es veu a la sèrie.

Els familiars dels nens de la sèrie van amb colors tristos, "depres". Està fet expressament? Era una de les consignes?

La gamma de colors del vestuari i, en general, de tota la sèrie és un element molt important per descriure els personatges. El familiars passen per diferents estats anímics i cadascun té un to diferent, sempre mantenint el realisme i la gamma marcada per decoració, il·luminació i maquillatge.

Qui i quants formàveu part de l'equip de disseny de vestuari?

A l'equip som cinc noies. La Laura Gasa i l'Angèlica Muñoz, que són les meves ajudants, la Carla Manau, auxiliar, i la Isabel Mayol, meritòria. Gravàvem quasi sempre amb dos unitats, amb lo qual estàvem dues persones per unitat i una altra de dedicada exclusivament a la figuració.
El treball d'equip i l'esforç de totes ha estat fonamental per poder tirar endavant la nostra tasca, i crec que sense elles no l'hauria pogut dur a terme.

A quins trucs heu hagut de recórrer per dissimular, per exemple, cames mutilades?

Amb les cames mutilades havíem d'obrir els pantalons per darrere per deixar espai a la cama doblegada, que cobríem amb un mitjó negre, i per sobre hi posàvem un embenatge per cobrir el monyó.

Heu necessitat vestuaris dobles?

Sí. Cada cop que hi havia escenes de pluja, teníem els vestuaris per triplicat. D'aquesta manera podíem repetir "tomes" sense haver d'esperar que s'assequés la roba mullada. També teníem pantalons duplicats per quan el personatge estava a la cadira de rodes o aixecat amb una cama ortopèdica.

Heu potenciat la malaltia dels nens amb el vestuari? Com per exemple el de la nena anorèxica amb peces de punt...?

Sí, d'una forma subtil vam buscar peces de roba ampla, alguna talla per sobre i tons foscos per donar-li el to trist que té el personatge.

Quina quantitat de polseres vermelles teníeu? Quantes se'n van perdre?

En teníem unes dos-centes. No se'n va perdre cap, però en vam regalar moltes, sobretot a figuració. Durant la gravació a l'Hospital Oncològic vam coincidir amb malalts reals, que pateixen les mateixes malalties dels personatges de la sèrie i que es van emocionar molt en rebre la polsera. Va ser un moment molt impactant.

Has tingut algun problema durant el rodatge de la sèrie?

Sempre sorgeixen imprevistos, canvis d'última hora, carreres pels passadissos de l'hospital..., però són coses dels rodatges.

Et vas haver de documentar d'alguna manera per fer la sèrie? Saber com s'ha d'entrar vestit a un quiròfan? Què porten les infermeres, els metges...

Ens vam documentar anant a hospitals reals i parlant amb el personal i pacients. Teníem tots el vestuaris d'hospital i quan havíem de gravar escenes de quiròfan venia una infermera per assessorar-nos, tant per al vestuari com per als actors.



Imatges de diferents vestuaris de la sèrie cedides per l' Olga Rodríguez.



Anar al contingut