Zico i la independència del Friül
L'any 1983, un dels millors jugadors del món, Zico, tanca el seu fitxatge per l'Udinese. La Federació Italiana, però, no accepta el trànsfer del Flamengo i bloqueja el fitxatge al·legant la poca viabilitat econòmica del club friülà, motiu pel qual tota la ciutat d'Udine surt al carrer a manifestar-se al crit secessionista de "Zico o Àustria".
En el setè capítol d'"Orsai permanent", la sèrie de reels en la qual Andreu Juanola ens convida a descobrir l'altra cara del Mundial de futbol a través de la figura de Zico.
El fitxatge més inesperat de la història del "calcio"
Des de l'estiu del 1983 tothom sap de sobres qui és a Arthur Antunes Coimbra, popularment conegut com a Zico. El mitjapunta brasiler figura, juntament amb Platini i Maradona, entre els tres millors migcampistes ofensius del món i és l'estrella absoluta de la selecció brasilera que un any abans, al Mundial d'Espanya, cau eliminada a Sarrià contra Itàlia a quarts de final, però practicant un joc vistós que enamora a tothom.
Malgrat tenir trenta anys, el "Pelé blanc" fa temps que té ofertes de grans clubs d'Europa, i després d'haver guanyat tots els títols possibles amb el Flamengo brasiler, l'estiu del 1983 decideix travessar l'oceà i fer per fi el salt a Europa. La Juventus, la Roma, el Milan o fins i tot el Reial Madrid s'interessen per ell, però per sorpresa de tothom, és un humil club de la ciutat d'Udine qui aconsegueix tancar un acord verbal amb l'astre de Rio de Janeiro.
La fi d'un somni
Aquella temporada, la 1983-1984, amb una plantilla amb molt poca qualitat i liderada al cent per cent per Zico actuant com "un motor Ferrari en un utilitari", tal com va definir-lo la premsa esportiva italiana, l'Udinese acaba 9è a la classificació i el brasiler aconsegueix marcar 19 gols, només un menys que el "capo cannoniere" de la lliga, Michel Platini.
La temporada següent a la del seu fitxatge, però, l'any que a Itàlia coincideixen Platini, Maradona, Zico i Cerezo, el "Pelé blanc" es passa gran part de l'any lesionat i no pot evitar que l'Udinese pateixi per assolir la permanència en un campionat que s'endú contra tot pronòstic l'Hellas de Verona, un altre club humil.