Cotino assegura que no ha oblidat l'accident del metro de València i defensa que sempre va estar al costat de les famílies
El president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, ha defensat aquest dissabte la seva actuació després de l'accident de metro de València de 2006 l'endemà que una multitud va reclamar justícia per aquest cas en una concentració a la capital valenciana.
RedaccióActualitzat
El president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, s'ha pronunciat aquest dissabte sobre l'accident de metro que el 2006 va deixar 43 morts i 47 ferits a València. En una entrada al seu blog, el dirigent popular assegura que no ha oblidat el terrible sinistre i afegeix que, si tornés a viure un dramàtic accident com aquell, "actuaria de la mateixa manera, estar i posar-me al servei de les famílies".
Les explicacions de Cotino, que en l'època de l'accident ostentava el càrrec de conseller d'Agricultura, arriben l'endemà que una multitud va omplir la plaça de la Mare de Déu de València per reclamar que es reobri el cas i es faci justícia. Milers de persones es van sumar a aquesta concentració, que els afectats fan mensualment, després que "Salvados" va dedicar un programa a aquest cas.
Evitar judicis paral·lels
La intervenció telefònica del polític valencià en aquest programa va ser un dels moments que ha generat més comentaris a les xarxes socials. Després d'identificar-se com a Juan Cotino, quan va saber que a l'altra banda del telèfon hi havia Jordi Évole, el polític va rectificar i es va fer passar pel seu germà. Prèviament havia declinat participar en el programa.
Cotino no cita en cap moment el programa, però hi fa referència explícita en assegurar que no va participar en investigacions, comissions o tràmits judicials i sentenciant que, per això, no vol "participar en judicis paral·lels".
Al costat de les famílies pel que fos
En el seu escrit, Cotino rememora el dia de l'accident i els dies posteriors i subratlla que va intentar acompanyar les famílies de les víctimes i els ferits en el seu dolor, fos en els tanatoris o funerals o als hospitals.
Rebat també algunes acusacions dels familiars, que han acusat el govern valencià de voler-los fer callar. Cotino diu que va intentar ajudar-los en tot el que va poder o van sol·licitar, fos un "canvi d'escolarització d'un nen, qüestions de tipus laboral, d'accés a habitatge o l'ingrés en alguna residència d'una persona gran".
Els familiars, però, denuncien que aquests oferiments venien sempre acompanyats d'una condició: que no anessin a la justícia.
Les explicacions de Cotino, que en l'època de l'accident ostentava el càrrec de conseller d'Agricultura, arriben l'endemà que una multitud va omplir la plaça de la Mare de Déu de València per reclamar que es reobri el cas i es faci justícia. Milers de persones es van sumar a aquesta concentració, que els afectats fan mensualment, després que "Salvados" va dedicar un programa a aquest cas.
Evitar judicis paral·lels
La intervenció telefònica del polític valencià en aquest programa va ser un dels moments que ha generat més comentaris a les xarxes socials. Després d'identificar-se com a Juan Cotino, quan va saber que a l'altra banda del telèfon hi havia Jordi Évole, el polític va rectificar i es va fer passar pel seu germà. Prèviament havia declinat participar en el programa.
Cotino no cita en cap moment el programa, però hi fa referència explícita en assegurar que no va participar en investigacions, comissions o tràmits judicials i sentenciant que, per això, no vol "participar en judicis paral·lels".
Al costat de les famílies pel que fos
En el seu escrit, Cotino rememora el dia de l'accident i els dies posteriors i subratlla que va intentar acompanyar les famílies de les víctimes i els ferits en el seu dolor, fos en els tanatoris o funerals o als hospitals.
Rebat també algunes acusacions dels familiars, que han acusat el govern valencià de voler-los fer callar. Cotino diu que va intentar ajudar-los en tot el que va poder o van sol·licitar, fos un "canvi d'escolarització d'un nen, qüestions de tipus laboral, d'accés a habitatge o l'ingrés en alguna residència d'una persona gran".
Els familiars, però, denuncien que aquests oferiments venien sempre acompanyats d'una condició: que no anessin a la justícia.
