Crítiques i silenci davant la filtració massiva de Wikileaks que compromet la diplomàcia dels EUA
La filtració massiva de Wikileaks de documents que comprometen la diplomàcia dels Estats Units -amb dades com l'opinió que tenen sobre dirigents mundials o peticions de l'Aràbia Saudita d'atacar l'Iran- ha aixecat els recels habituals entre alguns països, mentre altres han optat per la prudència i el silenci. França s'ha solidaritzat amb els EUA i ha considerat que la revelació dels més de 250.000 missatges de diplomàtics "posa en perill homes i dones", valoració que també fa el Regne Unit. L'Iraq ha admès que "no ajuden", mentre que Rússia es manté en silenci, Itàlia hi ha tret importància i Israel s'ha vantat de no tenir cap doble discurs sobre l'Iran.
Les revelacions de Wikileaks sobre els documents escrits per ambaixadors dels Estats Units –filtrats a cinc mitjans de comunicació internacionals, i que és la filtració més gran de la història- podrien suposar una amenaça per a les relacions bilaterals de la Casa Blanca.
Hi ha informacions com ara que el rei saudita ha instat els EUA atacar l'Iran per "tallar el cap de la serp", que és com fa referència al règim de Teheran. I també opinions sobre dirigents mundials. De Nicolas Sarkozy es diu que és "susceptible i autoritari", mentre que Silvio Berlusconi hi apareix com a "irresponsable" i la cancellera Angela Merkel com a "mancada d'imaginació".
Després de la previsible condemna dels EUA a les filtracions, França i el Regne Unit han fet costat a Washington i han considerat "una amenaça per a la seguretat" les revelacions. Un alt càrrec iraquià s'ha afegit a les crítiques per unes informacions que "no ajuden".
Rússia, en canvi, prefereix esperar abans de fer cap valoració dels documents, que qualifiquen Vladímir Putin d'"autoritari i masclista" i vol comprovar com són els documents i si s'han traduït bé abans de fer-ne cap comentari.
A Itàlia, el Ministeri de Defensa ha tret ferro a les filtracions, que presenten Berlusconi com el portaveu de Putin a Europa i un amant de les festes. El mateix primer ministre italià, segons els mitjans de comunicació del país, ha fet saber que ha "rigut una estona" en llegir les filtracions.
Zapatero, polític "a curt termini"
Les filtracions també revelen l'ambaixada dels EUA a Madrid veu el president espanyol com un polític "a curt termini" que "supedita els interessos comuns al càlcul electoral" i que encén els ànims nord-americans amb decisions com la retirada de les tropes de l'Iraq, les relacions amb Cuba i Veneçuela o la crisi de Kosovo.
Segons els documents, no hi ha cap polític espanyol que "desperti entusiasme" a Washington, excepte el rei.
Hi ha informacions com ara que el rei saudita ha instat els EUA atacar l'Iran per "tallar el cap de la serp", que és com fa referència al règim de Teheran. I també opinions sobre dirigents mundials. De Nicolas Sarkozy es diu que és "susceptible i autoritari", mentre que Silvio Berlusconi hi apareix com a "irresponsable" i la cancellera Angela Merkel com a "mancada d'imaginació".
Després de la previsible condemna dels EUA a les filtracions, França i el Regne Unit han fet costat a Washington i han considerat "una amenaça per a la seguretat" les revelacions. Un alt càrrec iraquià s'ha afegit a les crítiques per unes informacions que "no ajuden".
Rússia, en canvi, prefereix esperar abans de fer cap valoració dels documents, que qualifiquen Vladímir Putin d'"autoritari i masclista" i vol comprovar com són els documents i si s'han traduït bé abans de fer-ne cap comentari.
A Itàlia, el Ministeri de Defensa ha tret ferro a les filtracions, que presenten Berlusconi com el portaveu de Putin a Europa i un amant de les festes. El mateix primer ministre italià, segons els mitjans de comunicació del país, ha fet saber que ha "rigut una estona" en llegir les filtracions.
Zapatero, polític "a curt termini"
Les filtracions també revelen l'ambaixada dels EUA a Madrid veu el president espanyol com un polític "a curt termini" que "supedita els interessos comuns al càlcul electoral" i que encén els ànims nord-americans amb decisions com la retirada de les tropes de l'Iraq, les relacions amb Cuba i Veneçuela o la crisi de Kosovo.
Segons els documents, no hi ha cap polític espanyol que "desperti entusiasme" a Washington, excepte el rei.
