Dues preguntes com a Puerto Rico amb una resposta binària com a Escòcia
No és fàcil trobar similituds entre la proposta catalana de pregunta i en anteriors referèndums d'autodeterminació que sovint s'han utilitzat com a referents per al cas català. Probablement, el cas més similar segurament és el del referèndum de Puerto Rico l'any passat.
Unívoca, inclusiva, clara, binària, amb la paraula "independència", ... A la pregunta de la consulta se li demanaven tantes característiques que era complicat acontentar tothom. Finalment, l'opció escollida ha estat:
"Vol que Catalunya esdevingui un Estat?"
I, en cas que es voti que sí, en un segon apartat:
"Vol que aquest estat sigui independent?"
No és fàcil trobar similituds entre la proposta catalana de pregunta i en anteriors referèndums d'autodeterminació que sovint s'han utilitzat com a referents per al cas català. Ni Quebec, ni Escòcia, ni les Repúbliques Bàltiques, ni Montenegro.
De fet, el cas més similar segurament és el del referèndum de Puerto Rico l'any passat. El 6 de novembre del 2012, aquest estat lliure associat dels Estats Units va votar, coincidint amb les eleccions presidencials, sobre el seu estatus polític, també amb una pregunta doble. En primer lloc:
"Està d'acord a mantenir la condició política territorial actual?"
Però les principals diferències amb la proposta de CiU, ERC, ICV i la CUP arriben a la segona pregunta:
"Quina de les següents opcions territorials prefereix: un estat dels EUA, la independència o un Estat Lliure Associat Sobirà?
Les tres possibles opcions i el fet que la segona part de la pregunta anés dirigida a tots els electors, i no només als que optessin en primer lloc per una resposta concreta, contrasten amb la decisió anunciada aquest dijous al Palau de la Generalitat.
Cap dels models del Consell Assessor
En el seu informe del mes de juliol passat, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) demanava "claredat i neutralitat" com a requisits de la pregunta. Precisament sobre la claredat se n'ha queixat la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, que hauria preferit una pregunta més clara i senzilla.
A partir d'aquí, l'informe destacava sis processos com a "referents potencials pel cas català": Eslovènia, Estònia, Ucraïna, Eritrea, Sudan del Sud i Escòcia.
La pregunta -en realitat, les preguntes- escollida, però, no s'assembla a cap de les assenyalades pel CATN.
Sí i no, les possibles respostes
On sí que hi ha similituds entre aquests processos i el català és en les possibles respostes. En tots els casos, són binàries, amb dues úniques opcions. Eslovènia, Estònia, Ucraïna i Eritrea deixaven escollir entre 'sí' i 'no', de la mateixa manera que farà Escòcia el 18 de setembre.
Només se'n distancia, tot i que no gaire, el cas de Sudan del Sud, que en el referèndum del 2011 presentava una butlleta amb dues opcions: 'unitat' i 'secessió'.
La resposta binària era una de les peticions que havia fet la CUP, tot i que el diputat Quim Arrufat ha apuntat que "només ho és en part", per la doble pregunta.
Dotze paraules
En tot cas, la pregunta doble de la consulta catalana són només dotze paraules, sis a cada apartat. En total, una vuitantena de caràcters que caben de sobres en una piulada.
Molt diferent de la complexa pregunta del referèndum del Quebec l'any 1980, amb 115 paraules i més de 700 caràcters:
El govern del Quebec ha fet conèixer la seva proposta d'arribar, amb la resta del Canadà, a una nova entesa fundada en el principi de la igualtat entre pobles; aquesta entesa permetria al Quebec d'adquirir el poder exclusiu de fer les seves lleis, de percebre els seus impostos i d'establir les seves relacions exteriors, allò que és la sobirania, i, al mateix temps, de mantenir amb el Canadà una associació econòmica comportant l'ús d'una mateixa moneda; cap canvi d'estatut polític resultant d'aquestes negociacions no serà realitzat sense l'acord de la població a través d'un altre referèndum: en conseqüència, atorgueu al govern del Quebec el mandat de negociar l'entesa proposada entre el Quebec i el Canadà?
