El passatge Conradí, un carrer històric amb un futur incert
A Barcelona, els passatges són una raresa urbana, sobretot els que es troben dins la trama Cerdà. Als barris de la Sagrada Família i del Camp d'en Grassot n'hi ha una trentena, amb tipologies molt diverses. N'hi ha que són particulars i estan tancats. Sovint són el resultat d'operacions urbanístiques de fa moltes dècades, abans que es construïssin els edificis que els envolten.
Un cas particular és el passatge de Conradí, a la mançana limitada pels carrers de Sicília, Rosselló, Sardenya i Còrsega, al barri del Camp d'en Grassot. Conserva edificis que són el testimoni més antic del paisatge que hi havia a l'entorn de la Sagrada Família abans que s'edifiqués la trama de l'Eixample.
Actualment el passatge té uns 60 metres de llarg, amb dotze cases de planta i pis arrenglerades a un sol costat. A l'altra hi ha el darrere d'edificis del carrer Rosselló. Les tres finques més pròximes al carrer de Sicília estan en un estat total d'abandó, fet que han denunciat els veïns, que reclamen a l'Ajuntament que s'actuï per dignificar el passatge.
Judith Longhini, veïna d'un edifici que dona sobre el passatge explica: "Fa molts anys que les tres primeres cases del carreró estan deshabitades. Des de la visió del carrer no es veu res, però des de dalt es pot veure perfectament que hi ha de tot: des de runa, matalassos, carros de la compra, lavabos, una bombona de butà des de fa molts anys... i proliferen les rates."
El passatge de Conradí va quedar mutilat als anys setanta per la construcció d'un bloc de pisos, amb façana al carrer Rosselló, que el va tallar en dos. Abans, el passatge travessava tota l'illa de cases, del carrer de Sicília al de Sardenya. A la banda de Sardenya, del passatge original només en queda un atzucac de pocs metres. Les cases que hi havia fins fa pocs anys es van enderrocar per fer un pla urbanístic. A l'interior d'illa hi ha equipaments esportius i educatius de propietat municipal.
El pla urbanístic dels anys vuitanta tenia quatre unitats d'actuació. A la banda del passatge que dona al carrer de Sicília també es preveia enderrocar i edificar de nou. Els propietaris d'algunes cases van rebre ofertes d'una immobiliària, però finalment el projecte va quedar aturat. Al passatge hi ha dues cases habitades pels propietaris; en les altres hi ha llogaters, i algunes en el passat van ser ocupades. Per la situació urbanística incerta, les cases es degraden i els veïns demanen que s'actuï, per enderrocar i compensar-los, o que hi hagi ajudes públiques per a la rehabilitació.
Joan Itxaso, vocal d'Urbanisme de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família valora aquesta darrera opció: "En aquest cas els propietaris haurien de fer una col·laboració publicoprivada i rehabilitar les cases. Per als propietaris podria tenir interès perquè es revaloritzaria molt més la seva propietat, i per l'ajuntament, tindria l'interès de que quedaria una cosa recuperada per a la memòria històrica."
L'Ajuntament, a través del Districte de Gràcia on està situat el passatge, afirma que són conscients dels problemes que genera el mal estat dels solars, i que s'estudien mesures d'intervenció urbanística per millorar la qualitat de les construccions del passatge i generar un nou ús a les edificacions que repercuteixi en la millora de l'entorn.
Historiadors, col·lectius i associacions han reclamat la dignificació del passatge.
Tot indica que les cases són de mitjan segle XIX, fet que els dona un valor històric. Apareixen en un plànol de Barcelona del 1890, formant un conjunt en forma de L, abans de fer-se l'illa d'Eixample.
Al barri de la Sagrada Família hi ha més d'una vintena de passatges, alguns de particulars i tancats per una reixa, fets per aconseguir un màxim aprofitament de l'espai, amb cases modestes de planta i pis. En algunes illes hi ha una gran fragmentació de l'espai amb un gran nombre de passatges i passadissos.
Un cas molt interessant és el conjunt dels passatges de Pau Hernández i de León, que formen un triangle, i que són gairebé un petit poble ocult a l'interior d'una illa de l'Eixample, i un testimoni valuós d'arquitectura popular.
En diversos punts de Barcelona es conserven mostres de les promocions d'habitatge popular que es van fer sobretot a partir de la Llei de Cases Barates de 1911, en molts casos a través de l'acció de cooperatives d'habitatge.
