El Tribunal Constitucional suspèn la Declaració de Sobirania del Parlament
La impugnació del govern espanyol implica la suspensió temporal d'aquest acord del Parlament català durant cinc mesos. Durant aquest període de temps, l'alt tribunal haurà de decidir sobre el fons de la qüestió, és a dir, si la Declaració de Sobirania és o no inconstitucional. Es tractaria de la primera vegada en democràcia que el TC suspèn un acord d'un Parlament autonòmic.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Constitucional ha suspès la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya, que defensa que Catalunya és un "subjecte jurídic i polític sobirà". El recurs el va presentar l'Advocacia de l'Estat a petició del govern espanyol.
El tribunal ha acceptat a tràmit la impugnació del govern espanyol, fet que implica la suspensió temporal de l'acord del Parlament català durant cinc mesos. Durant aquest període de temps, l'alt tribunal haurà de decidir sobre el fons de la qüestió, és a dir, si la Declaració de Sobirania és o no inconstitucional. Es tractaria de la primera vegada en democràcia que el TC suspèn un acord d'un Parlament autonòmic. La mera admissió a tràmit del recurs ja va comportar la suspensió temporal de l'acord del Parlament.
Els advocats de l'Estat consideren que la Declaració de Sobirania atorga al poble català el dret a separar-se de la resta d'Espanya i, per tant, és un desafiament obert a la Constitució. Després que li ho demanés, el Parlament de Catalunya va informar el Tribunal Constitucional que considera igual de vàlids els acords del gener, on es declara Catalunya com a poble sobirà, que els del mes de març, que, a més, insten al diàleg amb el govern de Madrid. Per tant, els acords del març pel dret a decidir no anul·laven els del gener, que són els impugnats pel govern espanyol.
El TC també podria decidir en les pròximes hores si dóna un termini de 10 dies a les parts perquè facin al·legacions a la decisió.
Al març, el Parlament va aprovar per una àmplia majoria -amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i el PSC- una resolució en què s'instava el govern a obrir un procés de diàleg amb l'executiu espanyol per acordar la celebració d'una consulta legal a Catalunya sobre el seu futur. Al gener, el Parlament havia aprovat una primera declaració amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA i un dels tres de la CUP que reconeixia Catalunya com un subjecte polític, jurídic i sobirà i que reivindicava el dret dels seus ciutadans a decidir el seu futur.
El tribunal ha acceptat a tràmit la impugnació del govern espanyol, fet que implica la suspensió temporal de l'acord del Parlament català durant cinc mesos. Durant aquest període de temps, l'alt tribunal haurà de decidir sobre el fons de la qüestió, és a dir, si la Declaració de Sobirania és o no inconstitucional. Es tractaria de la primera vegada en democràcia que el TC suspèn un acord d'un Parlament autonòmic. La mera admissió a tràmit del recurs ja va comportar la suspensió temporal de l'acord del Parlament.
Els advocats de l'Estat consideren que la Declaració de Sobirania atorga al poble català el dret a separar-se de la resta d'Espanya i, per tant, és un desafiament obert a la Constitució. Després que li ho demanés, el Parlament de Catalunya va informar el Tribunal Constitucional que considera igual de vàlids els acords del gener, on es declara Catalunya com a poble sobirà, que els del mes de març, que, a més, insten al diàleg amb el govern de Madrid. Per tant, els acords del març pel dret a decidir no anul·laven els del gener, que són els impugnats pel govern espanyol.
El TC també podria decidir en les pròximes hores si dóna un termini de 10 dies a les parts perquè facin al·legacions a la decisió.
Al març, el Parlament va aprovar per una àmplia majoria -amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i el PSC- una resolució en què s'instava el govern a obrir un procés de diàleg amb l'executiu espanyol per acordar la celebració d'una consulta legal a Catalunya sobre el seu futur. Al gener, el Parlament havia aprovat una primera declaració amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA i un dels tres de la CUP que reconeixia Catalunya com un subjecte polític, jurídic i sobirà i que reivindicava el dret dels seus ciutadans a decidir el seu futur.
