Els opositors es resisteixen a deixar Tahrir sense el calendari de la transició
L'activitat econòmica es reprèn a Egipte en el primer dia laborable des de la caiguda del règim de Hosni Mubarak. Això, després que l'exèrcit hagi promès una transició pacífica per cedir el poder a mans civils i respecte pels tractats internacionals, inclòs el tractat de pau amb Israel. Aquest dissabte milers de ciutadans han treballat per netejar la plaça Tahrir, epicentre de les protestes, i ja s'hi ha restablert parcialment el trànsit. Tot i això, encara hi ha manifestants que es neguen a marxar-ne. Volen garanties sobre les reformes democràtiques i s'encaren als soldats i la policia militar, que els insta a marxar cap a casa.
L'aspecte de la plaça Tahrir comença a assemblar-se a l'habitual i els primers cotxes circulen ja pel centre del Caire, on habitualment regna el caos de trànsit. Després de 18 dies de revolta, que ha paralitzat el país, comença la primera setmana laboral de l'era post-Mubarak. Tradicionalment molts comerços tanquen el diumenge a Egipte, però per a la majoria d'empreses privades i les oficines públiques sí que és un dia feiner, i això ja es nota al Caire. I és que una de les prioritats dels egipcis és recuperar l'activitat econòmica com més aviat millor.
L'altra gran preocupació, un cop passat l'esclat d'eufòria pel triomf de la revolta, és com es desenvoluparà la transició política a Egipte. La població confia en les paraules de l'exèrcit, al poder des de la dimissió de Mubarak, de fer una transició pacífica a la via democràtica i civil. En el seu comunicat d'aquest disasbte, a més d'allunyar el temor d'un règim militar i comprometre's a traspassar pacíficament el poder a una autoritat civil en el marc d'un sistema democràtic, l'exèrcit també ha tranquil·litzat la comunitat internacional assegurant que complirà amb tots els tractats i acords regionals i internacionals.
Aquest diumenge, el Consell Suprem de les Forces Armades s'ha tornat a pronunciar. Enmig de les protestes i els intents de reprendre la vida quotidiana, l'exèrcit ha dissolt el Parlament del país. La cúpula militar, a més, ha fixat un termini per a la transició de sis mesos.
Normalitat a Tahrir però no del tot
Tot i això, els joves opositors no les tenen totes. Sense atendre les demandes que abandonin les protestes i se'n vagin de la plaça Tahrir, alguns manifestants es neguen a marxar i s'han encarat amb els soldats i policies, que els volen desallotjar. Això ha provocat alguns moments de tensió. L'exèrcit, que ha aconseguit desmuntar les tendes que hi havia muntades des de feia 18 dies al vell mig de la plaça, ja va demanar que s'abandonessin les protestes i la plaça Tahrir tornés a la normalitat a partir d'aquest diumenge, però ells han decidit estar-se al jardí central i a les voreres, per permetre el trànsit rodat.
Asseguren que no marxaran fins que l'exèrcit doni a conèixer els terminis de l'anunciada transició per cedir el poder en mans de civils. Demanen, sobretot, que s'anul·li la llei d'emergència, vigent a Egipte des de 1981, i que es posi en llibertat els manifestants que han estat detinguts al llarg de la revolta. També es queixen que l'exèrcit els vulgui desallotjar, ja que consideren que el que haurien de fer és protegir-los.
Més protestes: policies, ferroviaris...
No són els únics descontents a Egipte. Alguns col·lectius han protagonitzat protestes en contra de la corrupció i per exigir canvis visibles immediats, tot just dos dies després de la caiguda de Mubarak. Els policies són un dels col·lectius que s'han manifestat per demanar millores salarials. El seu futur, a més, és incert, ja que la població els veu com la força repressora de l'antic règim. Una de les incògnites és saber com serà els redesplegament als carrers, després d'haver estat desapareguts durant tota la revolta.
Els ferroviaris han tallat la principal línea que comunica Alexandria amb el Caire com a senyal de protesta, i els banquers s'han manifestat per demanar millores i que el nou govern investigui la corrupció en la banca pública i privada. Volen que es faci fora els directius que, segons asseguren, han estat nomenats a dit pel govern.
Primera reunió del govern nomenat per Mubarak
Mentrestant, el govern que Hosni Mubarak va nomenar abans de dimitir s'ha reunit per primer cop. La seva primera mesura ha estat anunciar que seguirà al càrrec uns mesos. A través d'un comunicat ha confirmat el que ja se sabia, que aquest executiu serà el que piloti la transició. La primera reunió del nou executiu ha deixat una imatge per a la posteritat: el quadre de l'expresident egipci Hosni Mubarak, que fins ara presidia aquestes trobades, l'han retirat en un gest carregat de simbolisme per demostrar que "El Faraó" ja no mana al país.
Per la seva banda, el principal grup de l'oposició a Egipte, els Germans Musulmans, aplaudia aquest dissabte la voluntat de les forces armades de caminar cap a una traspàs pacífic del poder a una autoritat civil, però els ha reclamat que s'accelerin les reformes. També asseguren, davant les suspicàcies que aixeca la seva presència i origen islamista, que no busquen el poder ni beneficis personals, i es presenten com els "criats de la gent decent".
Pel que fa a la gran incògnita un cop s'ha acabat la revolta egípcia, què se n'ha fet de Hosni Mubarak, cada vegada pren més força la teoria que ja no és al país, que ha fugit per iniciar l'exili.
L'altra gran preocupació, un cop passat l'esclat d'eufòria pel triomf de la revolta, és com es desenvoluparà la transició política a Egipte. La població confia en les paraules de l'exèrcit, al poder des de la dimissió de Mubarak, de fer una transició pacífica a la via democràtica i civil. En el seu comunicat d'aquest disasbte, a més d'allunyar el temor d'un règim militar i comprometre's a traspassar pacíficament el poder a una autoritat civil en el marc d'un sistema democràtic, l'exèrcit també ha tranquil·litzat la comunitat internacional assegurant que complirà amb tots els tractats i acords regionals i internacionals.
Aquest diumenge, el Consell Suprem de les Forces Armades s'ha tornat a pronunciar. Enmig de les protestes i els intents de reprendre la vida quotidiana, l'exèrcit ha dissolt el Parlament del país. La cúpula militar, a més, ha fixat un termini per a la transició de sis mesos.
Normalitat a Tahrir però no del tot
Tot i això, els joves opositors no les tenen totes. Sense atendre les demandes que abandonin les protestes i se'n vagin de la plaça Tahrir, alguns manifestants es neguen a marxar i s'han encarat amb els soldats i policies, que els volen desallotjar. Això ha provocat alguns moments de tensió. L'exèrcit, que ha aconseguit desmuntar les tendes que hi havia muntades des de feia 18 dies al vell mig de la plaça, ja va demanar que s'abandonessin les protestes i la plaça Tahrir tornés a la normalitat a partir d'aquest diumenge, però ells han decidit estar-se al jardí central i a les voreres, per permetre el trànsit rodat.
Asseguren que no marxaran fins que l'exèrcit doni a conèixer els terminis de l'anunciada transició per cedir el poder en mans de civils. Demanen, sobretot, que s'anul·li la llei d'emergència, vigent a Egipte des de 1981, i que es posi en llibertat els manifestants que han estat detinguts al llarg de la revolta. També es queixen que l'exèrcit els vulgui desallotjar, ja que consideren que el que haurien de fer és protegir-los.
Més protestes: policies, ferroviaris...
No són els únics descontents a Egipte. Alguns col·lectius han protagonitzat protestes en contra de la corrupció i per exigir canvis visibles immediats, tot just dos dies després de la caiguda de Mubarak. Els policies són un dels col·lectius que s'han manifestat per demanar millores salarials. El seu futur, a més, és incert, ja que la població els veu com la força repressora de l'antic règim. Una de les incògnites és saber com serà els redesplegament als carrers, després d'haver estat desapareguts durant tota la revolta.
Els ferroviaris han tallat la principal línea que comunica Alexandria amb el Caire com a senyal de protesta, i els banquers s'han manifestat per demanar millores i que el nou govern investigui la corrupció en la banca pública i privada. Volen que es faci fora els directius que, segons asseguren, han estat nomenats a dit pel govern.
Primera reunió del govern nomenat per Mubarak
Mentrestant, el govern que Hosni Mubarak va nomenar abans de dimitir s'ha reunit per primer cop. La seva primera mesura ha estat anunciar que seguirà al càrrec uns mesos. A través d'un comunicat ha confirmat el que ja se sabia, que aquest executiu serà el que piloti la transició. La primera reunió del nou executiu ha deixat una imatge per a la posteritat: el quadre de l'expresident egipci Hosni Mubarak, que fins ara presidia aquestes trobades, l'han retirat en un gest carregat de simbolisme per demostrar que "El Faraó" ja no mana al país.
Per la seva banda, el principal grup de l'oposició a Egipte, els Germans Musulmans, aplaudia aquest dissabte la voluntat de les forces armades de caminar cap a una traspàs pacífic del poder a una autoritat civil, però els ha reclamat que s'accelerin les reformes. També asseguren, davant les suspicàcies que aixeca la seva presència i origen islamista, que no busquen el poder ni beneficis personals, i es presenten com els "criats de la gent decent".
Pel que fa a la gran incògnita un cop s'ha acabat la revolta egípcia, què se n'ha fet de Hosni Mubarak, cada vegada pren més força la teoria que ja no és al país, que ha fugit per iniciar l'exili.
