La UE es planteja sancions contra el govern ucraïnès arran de l'escalada de la violència al país

La comunitat internacional ha posat el crit al cel davant l'escalada de la violència a Ucraïna, on en les últimes hores almenys 25 persones han perdut la vida en els enfrontaments entre manifestants proeuropeus i la policia després de l'ordre de desallotjament de la plaça Maidan per part del govern de Víktor Ianukóvitx. La Unió Europea, de fet, parla ja d'imposar sancions als govern ucraïnès.

La cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, ha convocat una reunió urgent d'ambaixadors per estudiar totes les accions possibles. Serien mesures focalitzades contra els responsables de la violència i de l'ús excessiu de la força. Les possibles sancions, en tot cas, les han d'aprovar els països membres. Tant el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, com els governs de França i Alemanya veuen molt probable que la proposta tiri endavant.

Abans d'això, Ashton ja havia demanat als ucraïnesos que afrontin "les causes d'arrel de la crisi" i instaurin un "procés parlamentari" per trobar-hi una solució. També el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, a través del seu portaveu, "ha reiterat la seva crida a la contenció per evitar més violència" i ha demanat "que es torni al diàleg de veritat entre les parts".

La crisi a Ucraïna ha estat present també en la trobada que han tingut el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Els dos mandataris han seguit la línia de la UE i han subratllat que les sancions europees seran una conseqüència lògica si continua la violència a Kíev.

Tant Merkel com Hollande posen a la mateixa taula on amenacen amb sancionar, la seva voluntat d'exhaurir totes les vies de diàleg per tal de pacificar la zona. És per això que s'han implicat també amb les operacions de mediació que s'han engegat. 

De fet, la mateixa Merkel ja ha fet algun gest en ares de la pacificació i ha parlat amb el president rus, Vladimir Putin, amb qui ha acordat "fer tot el possible per evitar una escalada de violència".

La mediació, en marxa

Les posicions tan enrocades i el preocupant augment de la violència al carrer fan necessària la figura d'un mediador que, com a mínim, procuri calmar els ànims. Ashton ha demanat al ministre d'Afers Exteriors de Polònia, Radoslaw Sikorski, que viatgi a Kíev per parlar amb govern i oposició. 

Tot i les ganes de trobar una via de conciliació, Sikorski ha deixat clar que l'escalada de violència que ha fet desenes de morts en només 24 hores "no passarà sense conseqüències". I, en aquest sentit, ha fet saber que la Unió Europea té sancions per triar i remanar i que pot imposar a Ucraïna. El cap de la diplomàcia polonesa és partidari d'aquesta resposta sancionadora, entre altres coses, perquè ha demostrat tenir èxit a Iran o Cuba.

Al ministre polonès s'hi han sumat també els seus homòlegs francès i alemany per formar un triumvirat que serà l'encarregat de determinar les sancions que s'imposaran.

El vicepresident nord-americà truca a Ianukóvitx

Des de Washington, el vicepresident, Joe Biden, ha trucat a Ianukóvitx per demanar-li que retiri les seves forces del carrer i que obri un diàleg urgent amb l'oposició. Biden ha fet arribar al govern ucraïnès que tenen una responsabilitat especial a l'hora de calmar els ànims i exercir la màxima contenció possible. També el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, ha instat a buscar una solució pacífica perquè, segons ha dit, de res serveix "el vessament de sang innocent".

Són molts els països que han llançat missatges amb crides a la calma: França, Polònia, Estònia, Lituània, etc. També ho ha fet Rússia. En el seu cas, però, hi veu un intent de cop d'estat per part dels opositors.