L'avortament a Europa, del sistema de terminis a la prohibició total

La regulació de l'avortament a Europa varia des dels sistemes de terminis implantats en alguns països fins a la prohibició de la interrupció voluntària de l'embaràs, que impera en llocs com Malta o el Vaticà.

El govern espanyol ha dut aquest divendres al Consell de Ministres l'avantprojecte de la nova llei de l'avortament, o Llei de Protecció de la Vida del Concebut i els Drets de l'Embarassada, com s'anomena oficialment.

La normativa vigent en aquests moments a l'estat espanyol és un sistema de terminis amb avortament lliure en les primeres 14 setmanes. Aquesta situació legal és bastant similar a la de països com Portugal o Grècia --amb avortament lliure fins a les 10 i 12 setmanes, però amb terminis més amplis de fins a 24 setmanes en alguns casos.

Hi ha altres països, com Noruega, on també hi ha avortament lliure fins a les 12 setmanes però on, després d'aquest termini, només es pot avortar quan la dona faci una sol·licitud i una junta mèdica prengui una decisió. A partir de les 18 setmanes no es pot avortar, excepte en casos particularment greus i sempre que el fetus no sigui "viable".

Un cas similar a aquest és el de França, on també hi ha un límit de 12 setmanes, i aquest termini només pot ser superat per causes mèdiques, quan dos metges d'un equip multidisciplinari acreditin perill per a la vida i la salut de la mare o malaltia o malformacions del fetus.

A Alemanya i Àustria es combina un sistema de terminis amb un altre d'indicacions. En el cas del primer poden arribar a autoritzar-se avortaments fins a 12 setmanes amb embarassades en "situació d'especial necessitat", i amb assessorament almenys tres dies abans de la intervenció.

Un altre exemple és el de Bèlgica, amb un sistema mixt de terminis i causal. Així, una dona "en situació d'angoixa" podria avortar en les 12 primeres setmanes, i un mínim de sis dies després de la primera consulta mèdica. Superat aquest termini, només es permet l'avortament per motius mèdics amb l'opinió de dos facultatius.

Finlàndia té en compte sis supòsits per a l'avortament amb un termini de 12 setmanes ampliable fins a 20 en casos especials. Però exigeix com a requisits l'autorització de dos metges. Un cas semblant és el de Dinamarca, amb avortament lliure anterior a les 12 setmanes d'embaràs i posterior amb permís del Consell Mèdic de la regió corresponent.

Malta i el Vaticà són els països més restrictius en la regulació de l'avortament, ja que no accepten cap excepció per avortar.