Merkel avança que el fons de rescat europeu superarà el bilió d'euros
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha xifrat en més d'un bilió d'euros la quantitat que la UE haurà de destinar al fons de rescat europeu. Merkel ha avançat la xifra als caps dels grups parlamentaris socialdemòcrata i verd, segons han explicat ells en sortir de la trobada. La cancellera busca suports de cara a la votació de dimecres al Bundestag, la cambra baixa alemanya, que haurà de donar el vistiplau a la mesura. Quan acabi la votació, Merkel es desplaçarà fins a Brussel·les, on els líders de la UE i l'eurozona han de segellar l'acord perquè Europa superi la crisi del deute.
RedaccióActualitzat
El fons per ajudar els països massa endeutats (Fons Europeu d'Estabilitat Financera, o FESF) té una capacitat de crèdit de 440.000 milions d'euros, que s'ampliarà fins a superar el bilió, segons ha revelat la cancellera.
Angela Merkel ha informat els caps parlamentaris del Partit Socialdemòcrata i Els Verds que, tot i que la Unió Europea (UE) ampliarà el fons de rescat per a països en dificultats (FESF), l'aportació d'Alemanya no superarà els 211.000 milions d'euros que ja hi estan compromesos ara. La cancellera va aconseguir el suport dels socialdemòcrates en l'ampliació del fons de finals de setembre i ara el podria revalidar, però encara no està definit el sentit final del seu vot.
Merkel intervindrà dimecres al matí al Bundestag, on detallarà quin mecanisme adoptarà la UE per ampliar aquest fons, abans d'abordar-lo en una cimera amb la resta de dirigents de la UE i l'eurozona. La UE té damunt la taula dos models que no són excloents, segons ha admès el govern alemany.
El primer passa per avalar part dels bons de deute emesos per països com Espanya o Itàlia. La segona via és la creació del que s'ha anomenat Vehicle de Propòsits Especials, per atreure inversors de la Xina i altres potències. En aquest cas, es podria comptar amb la col·laboració del Fons Monetari Internacional.
La dirigent alemanya també ha informat els partits parlamentaris que la banca haurà d'assumir unes pèrdues d'entre el 50% i el 60% del deute de Grècia, davant del 21% que esperaven. Això ha provocat un daltabaix a la borsa d'Atenes, que ha caigut un 4,5%. Les accions dels principals bancs s'han desplomat entre un 16% i un 18%. Els analistes locals han explicat que bona part dels fons de pensions grecs van invertir en bons de deute del país.
Al juliol, els creditors van assumir contribuir al rescat grec amb la condonació de 50.000 milions d'euros de deute.
En canvi, a l'espera de la cimera de dimecres, i animada per les paraules de diumenge de Nicolas Sarkozy, la borsa espanyola ha remuntat aquest dilluns un 1,18%, que l'ha deixat fregant els 9.000 punts. La resta de parquets europeus també han registrat avenços significatius, encapçalats per l'1,5% de París, seguit de l'1,4% de Frankfurt i l'1,1% de Londres.
Angela Merkel ha informat els caps parlamentaris del Partit Socialdemòcrata i Els Verds que, tot i que la Unió Europea (UE) ampliarà el fons de rescat per a països en dificultats (FESF), l'aportació d'Alemanya no superarà els 211.000 milions d'euros que ja hi estan compromesos ara. La cancellera va aconseguir el suport dels socialdemòcrates en l'ampliació del fons de finals de setembre i ara el podria revalidar, però encara no està definit el sentit final del seu vot.
Merkel intervindrà dimecres al matí al Bundestag, on detallarà quin mecanisme adoptarà la UE per ampliar aquest fons, abans d'abordar-lo en una cimera amb la resta de dirigents de la UE i l'eurozona. La UE té damunt la taula dos models que no són excloents, segons ha admès el govern alemany.
El primer passa per avalar part dels bons de deute emesos per països com Espanya o Itàlia. La segona via és la creació del que s'ha anomenat Vehicle de Propòsits Especials, per atreure inversors de la Xina i altres potències. En aquest cas, es podria comptar amb la col·laboració del Fons Monetari Internacional.
La dirigent alemanya també ha informat els partits parlamentaris que la banca haurà d'assumir unes pèrdues d'entre el 50% i el 60% del deute de Grècia, davant del 21% que esperaven. Això ha provocat un daltabaix a la borsa d'Atenes, que ha caigut un 4,5%. Les accions dels principals bancs s'han desplomat entre un 16% i un 18%. Els analistes locals han explicat que bona part dels fons de pensions grecs van invertir en bons de deute del país.
Al juliol, els creditors van assumir contribuir al rescat grec amb la condonació de 50.000 milions d'euros de deute.
En canvi, a l'espera de la cimera de dimecres, i animada per les paraules de diumenge de Nicolas Sarkozy, la borsa espanyola ha remuntat aquest dilluns un 1,18%, que l'ha deixat fregant els 9.000 punts. La resta de parquets europeus també han registrat avenços significatius, encapçalats per l'1,5% de París, seguit de l'1,4% de Frankfurt i l'1,1% de Londres.
