L'actual reina del fado passa pel programa una setmana abans d'actuar al Gran Teatre del Liceu amb el seu repertori poètic, espiritual i altament sensible. Parlem d'art i de fado, però, també, de dol col·lectiu i de les protestes que -com a Catalunya i a moltes parts d'Europa- se succeeixen al seu país: "Estem passant per una gran crisi d'habitatge i hi ha una gran revolució, manifestacions i la policia pegant persones. Nosaltres no som un país de manifestar-nos, però hi ha límits i la gent ha dit prou", afirma.
ESCOLTA-HO ARA

Després de l'explosió de popularitat de "Merlí", l'actor de Sant Esteve de Palautordera va viure un any a l'Argentina gràcies a l'èxit de la sèrie "Argentina, tierra de amor y venganza". Això el va convertir en cara habitual de la premsa rosa i el va confrontar amb els paparazzis: "Un dia reia perquè és surrealista, un altre m'enfadava i em molestava més, i vaig aprendre que no podia ni quedar públicament amb la meva companya de feina Delfina Chaves per anar a prendre un cafè", explica.

La periodista, humorista i escriptora ens visita per fer un repàs a la seva biografia i per parlar de la novel·la "L'última vegada que et dic adeu". També de com el gènere travessa la comèdia i els espais de treball: "Als homes us surt de natural i ho teniu sempre a la punta de la llengua, però a mi aquest tipus d'humor no em fa gens de gràcia perquè ja he passat la fase anal de la meva vida", assenyala.

Com a periodista cultural és algú connectat al món de l'art des de l'underground, la reflexió i la profunditat. També és el cantant de Ladilla Rusa al costat de Tania Lozano, autors de hits com "Macaulay Culkin" i "Kitt o los coches del pasado". Entre molts altres temes, durant aquesta hora, reflexionem sobre el pes d'un gran èxit: "Veig molt difícil tornar a fer un hit com "Kitt" perquè quan passen els anys perds frescor. La gent et compara amb el que has fet i et diuen que no és el mateix, i jo dic: 'Ja, però 'Kitt' continua sent meva, la vaig fer jo'", apunta.

Doctora en Matemàtiques i pianista, realitzadora a Catalunya Ràdio i amant tant del repertori clàssic armeni com de System of a Down. La de Vilanova i la Geltrú reflexiona sobre la rigidesa acadèmica: "El problema de la clàssica és que des de petits ens insisteixen amb la tècnica i ens diuen que si t'equivoques amb una nota ja no val. He hagut de reaprendre a connectar amb l'instrument." I afegeix: "Entendre molt bé la partitura a través de les matemàtiques és el que em permet volar a l'escenari."

L'actor vigatà, que és doctor en Química, és un dels grans talents de la seva generació. El vam descobrir el 2021 a "Carrer Robadors" i l'hem vist a "Com si fos ahir". Reflexiona sobre els estereotips socials que envolten els perfils com el seu: "L'imaginari col·lectiu no ens veu com a casos d'èxit en l'àmbit educatiu, i això és el que estem trencant."

La trombonista de Vilassar de Mar i la pianista de Barcelona plasmen la seva amistat --nascuda fa gairebé deu anys a l'ESMUC-- a "Rueda eterna", un disc que convida a parar màquines, frenar aquesta roda i cuidar-se. Davant les exigències del ritme actual, reflexionen sobre què significa realment triomfar. "El món ho posa molt difícil, i l'èxit i el fet de cuidar-se van per aquí: fer-se cas a un mateix i no creure que el camí imposat és el bon camí", defensen.

L'actor vigatà ens visita per parlar de "La nit del peix kiwi", el trepidant monòleg de Josep Julien sobre la professió d'actor que aquests dies es pot veure a la sala Golem'S. A partir de l'obra, repassem com ha canviat l'ofici des que Ricart va debutar a finals dels vuitanta i la precarietat del sector: "Quan jo vaig començar, amb una temporada de teatre en tenies per viure deu mesos; ara vius al dia perquè tot s'ha encarit, però els sous no pugen", lamenta.

L'autora de "Jo era un noi", una història articulada a través de la mort del seu pare i dels silencis de la relació que tenia amb ell, ens aporta una mirada trans al debat: "El feminisme té una mancança gran, que és que pressuposa una batalla de sexes. La qüestió trans no proposa una batalla, sinó una evolució del gènere que integra totes les parts", defensa. Una hora de conversa en què la sensació de canvi social ens sobrevola tota l'estona.

Després de guanyar Eurovisió i convertir-se, de sobte, en "la persona més famosa de Portugal", el músic de Lisboa ens explica que no volia ser el centre de les mirades, en part pel seu estat de salut. Gairebé deu anys després d'aquell èxit i del trasplantament de cor, ens visita per presentar-nos "A flor do recomeço", gravat al Brasil i inspirat en la seva música. Sobre la fama, insisteix: "Encara avui no la vull, la fama. De fet, he vingut a viure a Barcelona perquè no m'agrada gens tot el que representa la popularitat."

És la gran especialista del país en la comèdia improvisada i una de les cares més conegudes de la televisió actual. La de l'Hospitalet de Llobregat desembarca el 5 de novembre al nou Teatre Balmes de Barcelona amb "Digamelón". Amb ella reflexionem sobre l'exposició pública que provoca la polèmica de gags que ella ha interpretat: "Ho passo molt malament quan passen aquestes coses, però vist amb perspectiva, tal dia farà un any. Si tornés a passar per una situació així, ho tornaria a fer".

Després de tancar la gira del seu últim disc, l'excomponent del trio Marala aterra a la Fira Mediterrània de Manresa amb l'espectacle "Terra de guapes", una reivindicació del folk valencià i una resposta al dolor que va causar la dana. Parlem de la seva relació amb les exigències que el mercat imposa als artistes: "La música no és dura; és dura la indústria. La música és una cosa bonica que ens adjunta i ens fa pair les penes. La música, a mi, no m'ha fet cap mal", defensa.

Té cinc carreres, parla una quantitat admirable de llengües i ha fet de tot: des de producció teatral i traducció fins a col·laboracions en mitjans de comunicació i, òbviament, literatura. Amb "Els erms", l'última novel·la i "la primera amb un final força lluminós", la barcelonina reflexiona sobre la necessitat de la ficció i el procés creatiu: "El que m'agrada fer és agafar la realitat i convertir-la en literatura. Per això, intento anar als llocs sobre els quals vull escriure i analitzar com es comporta la gent", explica.

Amb cinquanta anys i havent decidit fa temps no sacrificar la maternitat per la feina, l'actriu badalonina analitza la falta d'oportunitats a televisió per a les dones de la seva edat: "No sé per què, però la gent no vol veure gent d'una edat determinada fent papers de la seva edat, no té cap sentit i jo no vull participar d'això", denuncia. Una hora de conversa on parlem del seu hàbitat natural, el teatre, els seus inicis i "No miris", l'obra que actualment protagonitza al Teatre La Biblioteca.

Davant d'un panorama musical on les guitarres guanyen terreny i l'escena urbana sembla no estar al centre, el duet de Teià reivindica l'honestedat quan es tracta de crear: "Acaba triomfant qui fa el que realment li agrada, intentar copiar el que s'està fent en aquest moment és una cagada", defensen. Una conversa d'una hora que arriba dies abans que Dani Nieto i Pau Izquierdo iniciïn un stage creatiu al costat dels seus productors de confiança.

Cada nit, havent sopat, la dibuixant osonenca es posa a treballar, en una rutina que ja s'allarga sis dècades. Amb una vida dedicada de ple a la il·lustració, parlem amb ella del pas del temps i dels seus temors: "A la mort li he perdut la por, però em sabria molt greu perdre les facultats per dibuixar", explica. Una hora de conversa durant la qual sentim veus de fans anònims de totes les generacions que ella ha acompanyat.

Primer van venir les cançons de bressol, cantades a cappella. Més tard arribarien els instruments casolans i, finalment, guitarrons i bandúrries. La cantant d'Oliva ha convertit la recerca del cant popular en l'eix de discos com "L'assumpció" o "Robina". Parlem del dogmatisme que sovint envolta la música d'arrel: "Abans, la cançó tradicional estava en constant moviment i ara s'ha decidit que ja no evoluciona, que la lletra és la que és i els instruments també", explica. Una hora de conversa durant la qual recordem la petjada que les seves àvies i altres referents han deixat en la seva idea artística.