Durada: 59 min

Els feliços anys vint són molt agitats des del punt de vista polític i social, però viuen una activitat musical frenètica, curulla d'obres d'autors com Schönberg, Stravinsky, Ravel, Gershwin, Kodály, Bartók, Janácek, Richard Strauss, Rakhmàninov, Carl Orff, Kurt Weill, Sibelius, Toldrà, Milhaud o Xostakóvitx, de qui sentirem obres compostes o estrenades aquest any. En plena crisi política i social a Alemanya (que acabarà portant Hitler al poder), Lindbergh protagonitza el primer vol transoceànic sense escales de Nova York a París, comencen les emissions de la BBC britànica, Stalin es fa fort a la Unió Soviètica després d'expulsar Trotski, es fa la primera telefonada transoceànica i la Warner estrena la primera pel·lícula sonora de la història, "The jazz singer". A Broadway triomfa Gershwin amb els seus musicals i Duke Ellington, Irving Berlin i Louis Armstrong fan ballar mig món amb joies del jazz i del swing.

Durada: 1 h 3 min

Els feliços anys vint són molt agitats des del punt de vista polític i social, però viuen una activitat musical frenètica, curulla d'obres d'autors com Schönberg, Stravinsky, Ravel, Gershwin, Kodály, Bartók, Janácek, Richard Strauss, Rakhmàninov, Carl Orff, Kurt Weill, Sibelius, Toldrà, Milhaud o Xostakóvitx, de qui sentirem obres compostes o estrenades aquest any. En plena crisi política i social a Alemanya (que acabarà portant Hitler al poder), Lindbergh protagonitza el primer vol transoceànic sense escales de Nova York a París, comencen les emissions de la BBC britànica, Stalin es fa fort a la Unió Soviètica després d'expulsar Trotski, es fa la primera telefonada transoceànica i la Warner estrena la primera pel·lícula sonora de la història, "The jazz singer". A Broadway triomfa Gershwin amb els seus musicals i Duke Ellington, Irving Berlin i Louis Armstrong fan ballar mig món amb joies del jazz i del swing.

Durada: 57 min

Els feliços anys vint són molt agitats des del punt de vista polític i social, però viuen una activitat musical frenètica, curulla d'obres d'autors com Schönberg, Stravinsky, Ravel, Gershwin, Kodály, Bartók, Janácek, Richard Strauss, Rakhmàninov, Carl Orff, Kurt Weill, Sibelius, Toldrà, Milhaud o Xostakóvitx, de qui sentirem obres compostes o estrenades aquest any. En plena crisi política i social a Alemanya (que acabarà portant Hitler al poder), Lindbergh protagonitza el primer vol transoceànic sense escales de Nova York a París, comencen les emissions de la BBC britànica, Stalin es fa fort a la Unió Soviètica després d'expulsar Trotski, es fa la primera telefonada transoceànica i la Warner estrena la primera pel·lícula sonora de la història, "The jazz singer". A Broadway triomfa Gershwin amb els seus musicals i Duke Ellington, Irving Berlin i Louis Armstrong fan ballar mig món amb joies del jazz i del swing.

Durada: 59 min

Els feliços anys vint són molt agitats des del punt de vista social i polític, però viuen una activitat musical frenètica, curulla d'obres d'autors com Schönberg, Stravinsky, Ravel, Gershwin, Kodály, Bartók, Janácek, Richard Strauss, Rakhmàninov, Carl Orff, Kurt Weill, Sibelius, Toldrà, Milhaud o Xostakóvitx, de qui sentirem obres compostes o estrenades aquest any. En plena crisi política i social a Alemanya (que acabarà portant Hitler al poder), Lindbergh protagonitza el primer vol transoceànic sense escales de Nova York a París, comencen les emissions de la BBC britànica, Stalin es fa fort a la Unió Soviètica després d'expulsar Trotski, es fa la primera telefonada transoceànica i la Warner estrena la primera pel·lícula sonora de la història, "The jazz singer". A Broadway triomfa Gershwin amb els seus musicals i Duke Ellington, Irving Berlin i Louis Armstrong fan ballar mig món amb joies del jazz i del swing.

Durada: 1 h

L'any en què comença a construir-se la Sagrada Família a Barcelona i es posa la primera pedra de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York, també s'estrenen les òperes "Don Carlo", de Verdi; "Manon", de Jules Massenet, i "Le villi", la primera òpera de Puccini. Bruckner acaba el seu "Te Deum" i estrena la monumental Setena Simfonia. Dvorák viatja a Londres per primera vegada, convidat per la Philharmonic Society, i hi dirigeix el seu "Stabat Mater" i la Sisena Simfonia, amb un èxit apoteòsic. Brahms treballa en la seva Quarta Simfonia, Rimski estrena la Primera Simfonia, un jove Mahler escriu els primers lieder orquestrals i Hugo Wolf, el seu primer Quartet de corda. A la infame Conferència de Berlín els imperis europeus es reparteixen les colònies d'Àfrica, l'electricitat comença a arribar a l'enllumenat públic, es comencen a fer els primers experiments cinematogràfics, s'inventen la ploma estilogràfica i la màquina de cafè i es comença a reivindicar la jornada laboral de vuit hores.

Durada: 1 h 1 min

L'any en què comença a construir-se la Sagrada Família a Barcelona i es posa la primera pedra de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York, també s'estrenen les òperes "Don Carlo", de Verdi; "Manon", de Jules Massenet, i "Le villi", la primera òpera de Puccini. Bruckner acaba el seu "Te Deum" i estrena la monumental Setena Simfonia. Dvorák viatja a Londres per primera vegada, convidat per la Philharmonic Society, i hi dirigeix el seu "Stabat Mater" i la Sisena Simfonia, amb un èxit apoteòsic. Brahms treballa en la seva Quarta Simfonia, Rimski estrena la Primera Simfonia, un jove Mahler escriu els primers lieder orquestrals i Hugo Wolf, el seu primer Quartet de corda. A la infame Conferència de Berlín els imperis europeus es reparteixen les colònies d'Àfrica, l'electricitat comença a arribar a l'enllumenat públic, es comencen a fer els primers experiments cinematogràfics, s'inventen la ploma estilogràfica i la màquina de cafè i es comença a reivindicar la jornada laboral de vuit hores.

Durada: 1 h 1 min

L'any en què comença a construir-se la Sagrada Família a Barcelona i es posa la primera pedra de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York, també s'estrenen les òperes "Don Carlo", de Verdi; "Manon", de Jules Massenet, i "Le villi", la primera òpera de Puccini. Bruckner acaba el seu "Te Deum" i estrena la monumental Setena Simfonia. Dvorák viatja a Londres per primera vegada, convidat per la Philharmonic Society, i hi dirigeix el seu Stabat Mater i la Sisena Simfonia, amb un èxit apoteòsic. Brahms treballa en la seva Quarta Simfonia, Rimski estrena la Primera Simfonia, un jove Mahler escriu els primers lieder orquestrals i Hugo Wolf, el seu primer Quartet de corda. A la infame Conferència de Berlín els imperis europeus es reparteixen les colònies d'Àfrica, l'electricitat comença a arribar a l'enllumenat públic, es comencen a fer els primers experiments cinematogràfics, s'inventen la ploma estilogràfica i la màquina de cafè i es comença a reivindicar la jornada laboral de vuit hores.

Durada: 58 min

L'any en què comença a construir-se la Sagrada Família a Barcelona i es posa la primera pedra de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York, també s'estrenen les òperes "Don Carlo", de Verdi; "Manon", de Jules Massenet, i "Le villi", la primera òpera de Puccini. Bruckner acaba el seu Te Deum i estrena la monumental Setena Simfonia. Dvorák viatja a Londres per primera vegada, convidat per la Philharmonic Society, i hi dirigeix el seu Stabat Mater i la Sisena Simfonia, amb un èxit apoteòsic. Brahms treballa en la seva Quarta Simfonia, Rimski estrena la Primera Simfonia, un jove Mahler escriu els primers lieder orquestrals i Hugo Wolf, el seu primer Quartet de corda. A la infame Conferència de Berlín els imperis europeus es reparteixen les colònies d'Àfrica, l'electricitat comença a arribar a l'enllumenat públic, es comencen a fer els primers experiments cinematogràfics, s'inventen la ploma estilogràfica i la màquina de cafè i es comença a reivindicar la jornada laboral de vuit hores.

Durada: 55 min

L'any en què comença a construir-se la Sagrada Família a Barcelona i es posa la primera pedra de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York, també s'estrenen les òperes "Don Carlo", de Verdi: "Manon", de Jules Massenet, i "Le villi", la primera òpera de Puccini. Bruckner acaba el seu Te Deum i estrena la monumental Setena Simfonia. Dvorák viatja a Londres per primera vegada, convidat per la Philharmonic Society, i hi dirigeix el seu Stabat Mater i la Sisena Simfonia, amb un èxit apoteòsic. Brahms treballa en la seva Quarta Simfonia, Rimski estrena la Primera Simfonia, un jove Mahler escriu els primers lieder orquestrals i Hugo Wolf, el seu primer Quartet de corda. A la infame Conferència de Berlín els imperis europeus es reparteixen les colònies d'Àfrica, l'electricitat comença a arribar a l'enllumenat públic, es comencen a fer els primers experiments cinematogràfics, s'inventen la ploma estilogràfica i la màquina de cafè i es comença a reivindicar la jornada laboral de vuit hores.

Durada: 55 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la "Cinquena" de Beethoven.

Durada: 59 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 56 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 59 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malèvitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinsky, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de Literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 55 min

A les portes de la Primera Guerra Mundial, Europa viu una eufòria inquietant i sinistra que s'encomana a la creació artística i musical, amb obres torbadores com les pintures de Malévitx, Kandinski, Matisse o Duchamp, l'expressionisme germànic o els futuristes italians, però també a la literatura escandalosa de Proust, Conrad, Lawrence, Kafka o Shaw, i per descomptat a obres musicals avantguardistes i revolucionàries com les de Schönberg, Stravinski, Debussy, Prokófiev o Satie. Un escenari convuls que viu l'esclat del moviment sufragista, la producció industrial en cadena, el naixement del conductisme i de la teoria de l'àtom, l'esfondrament de l'imperi otomà o les revoltes a Irlanda. Tagore rep el Nobel de literatura, Chaplin comença a fer pel·lícules i la Filharmònica de Berlín enregistra la primera simfonia completa de la història: la Cinquena de Beethoven.

Durada: 1 h 7 min

Tornem a viatjar a l'any 1721 per escoltar totes les obres que ens van quedar al tinter fa unes setmanes. Telemann acaba d'instal·lar-se a Hamburg com a mestre de capella, i escriu diverses cantates tant religioses com profanes. Rameau comença a tastar el gènere escènic amb cantates com "Orphée". L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, amb Vivaldi, Scarlatti i Händel triomfant en tots els escenaris. I el públic s'enlluerna amb els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini. És l'any en què Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres, entre les quals els sis Concerts de Brandenburg, que va recopilar i regalar al marcgravi de Christian Ludwig de Brandenburg precisament aquest any 1721. Però també descobrirem els autors barrocs que van quedar a l'ombra d'aquests grans genis, i que són autors d'una producció admirable.

Durada: 59 min

Tornem a viatjar a l'any 1721 per escoltar totes les obres que ens van quedar al tinter fa unes setmanes. Telemann acaba d'instal·lar-se a Hamburg com a mestre de capella, i escriu diverses cantates tant religioses com profanes. Rameau comença a tastar el gènere escènic amb cantates com "Orphée". L'òpera és el gènere de moda tant a Itàlia com a Londres, amb Vivaldi, Scarlatti i Händel triomfant en tots els escenaris. I el públic s'enlluerna amb els grans virtuosos del violí com Locatelli, Veracini i Tartini. És l'any en què Johann Sebastian Bach, instal·lat a la cort de Cöthen, escriu una enorme quantitat de música instrumental on trobem autèntiques obres mestres, entre les quals els sis Concerts de Brandenburg, que va recopilar i regalar al marcgravi de Christian Ludwig de Brandenburg precisament aquest any 1721. Però també descobrirem els autors barrocs que van quedar a l'ombra d'aquests grans genis, i que són autors d'una producció admirable.