Armènia avala el gir europeista del govern: Pashinyan revalida la majoria absoluta

El partit del primer ministre Nikol Pashinyan ha guanyat les eleccions legislatives a Armènia i consolida el seu projecte polític. Aquest diumenge el país havia de decidir si s'allunyava definitivament de l'òrbita russa per acostar-se a Occident en les eleccions més polaritzades dels últims anys. Finalment, els votants han avalat el gir europeista del govern.

Pashinyan és partidari d'estrènyer relacions amb la Unió Europea i els Estats Units. El seu partit, Contracte Civil, ha obtingut el 49,8% per cent dels vots i podrà formar govern en solitari.

L'oposició prorussa, liderada per l'empresari Samvel Karapetian, que ha denunciat més d'un centenar de detencions entre els seus partidaris, només ha recollit el 23,29% dels suports.

Karapetian està en arrest domiciliari des de fa gairebé un any, acusat d'intentar enderrocar les autoritats, però ha pogut votar i ha dit que cal formar "un govern legítim que pugui decidir el futur del país amb independència" al marge de la ingerència exterior.

La tensió política s'ha posat de manifest durant la campanya: d'una banda, hi ha hagut denúncies d'interferències russes i, de l'altra, s'ha acusat el govern actual de persecució política d'opositors.

El triomf de Pashinyan reforça la seva aposta per un acord de pau amb l'Azerbaidjan, que tanqui dècades de conflicte, i per un acostament amb Turquia, amb qui manté relacions molt limitades des de fa anys.

De fet, els resultats li atorguen 62 escons dels 100 que té el Parlament. Tot i obtenir aquesta majoria parlamentària, no té prou força per reformar la Constitució, condició indispensable per firmar la pau amb l'Azerbaidjan després de 40 anys de conflicte, cosa que aplanaria el camí per tirar endavant projectes conjunts de transport al Caucas del Sud.

Les advertències del Kremlin

Rússia ha criticat que les eleccions hagin tingut lloc en un context de "pressió sense precedents sobre l'oposició" i "la ingerència d'Occident", i ha denunciat "nombroses violacions" durant el procés electoral.

Els observadors internacionals, però, han dit que les eleccions van ser "aclaparadorament positives" a la gran majoria dels col·legis electorals i que el processament penal d'algunes figures de l'oposició va contribuir a la percepció de "justícia selectiva".

Han afegit que les eleccions han estat acompanyades d'una "interferència estrangera directa" en forma de restriccions comercials, destinades a influir els votants armenis a favor de l'oposició.

Les últimes dues setmanes el Kremlin ha adoptat nombroses sancions contra les importacions d'alcohol, fruita i verdura d'Armènia i ha amenaçat de tallar el subministrament de petroli i gas.

A més, representants del Kremlin han admès que volen estudiar jurídicament la possibilitat de congelar la participació d'Armènia en la Unió Econòmica Eurasiàtica (UEE), liderada per Rússia, una qüestió que es presentarà a la pròxima reunió del bloc al desembre.

Malgrat tot això, el primer ministre nega que s'hagin deteriorat les relacions amb Rússia i ha dit que tenen "caràcter institucional i estan basades en el respecte mutu".