Lleó XIV exigeix al Congrés una mirada humana en la gestió de la immigració i rebutja la crispació política
És el primer cop que un papa es dirigeix a les Corts. Ho ha fet per petició pròpia i no com a pontífex, sinó com a cap d'estat del Vaticà. Aquest dimarts ha parlat davant de diputats i senadors i ha arrencat una ovació de més de set minuts dels presents.
En el seu discurs, el papa s'ha centrat en la "profunda crisi espiritual i cultural" per la que passa el món. Ha parlat de la pau, que segons ell "es presenta com una aspiració política i una exigència moral".
De fet, en un lloc tant assenyalat com la cambra baixa, el pontífex ha volgut criticar la crispació present en la política i assenyalar que "el conflicte pot esdevenir un camí cap a la pau". "La pluralitat política no hauria de degenerar en una desqualificació permanent de l'adversari", ha dit.
En una defensa més àmplia de la pau, el pontífex ha mostrat preocupació pel rearmament "com a resposta davant de la fragilitat de l'escenari internacional". "La veritable seguretat neix de la justícia i el diàleg pacient", ha afegit.
Ha criticat especialment els països europeus i a demanat "ètica rigorosa" en el desenvolupament de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial perquè "les decisions sobre la vida i la mort" no perdin la "responsabilitat moral de la persona humana".
Un dels moments destacats del discurs ha estat la menció al "drama migratori". "Allà on una persona és discriminada pel seu origen nacional, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social, es vulnera greument el principi de dignitat humana".
Per això ha exigit una "resposta que miri les persones i que afronti les causes que els obliguen a marxar, més enllà de la gestió de fluxos". Per Lleó XIV, cal "oferir vies segures i legals, una acollida respectuosa i possibilitats reals d¿integració; i promoure, alhora, el dret a romandre a la pròpia terra, treballant perquè ningú hagi d'abandonar casa seva per manca de pau, seguretat o condicions dignes de vida, entre elles les desigualtats econòmiques i els efectes de la crisi climàtica".
També ha reafirmat la defensa de la "vida humana", "des de la seva concepció fins al seu ocàs natural", qüestionant així el dret a l'avortament i a l'eutanàsia. "La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional", ha afegit.
Justament el Congrés està tramitant una reforma de la Constitució per blindar el dret a l'avortament a la sanitat pública, malgrat tot apunta que acabarà en paper mullat. D'altra banda, la llei de l'eutanàsia ja fa cinc anys que està en vigor a Espanya.
De fet, diversos posicionaments de l'Església catòlica són contraris a drets i llibertats reconeguts a la Constitució i el Codi Civil.
Davant dels diputats i senadors, el pontífex ha parlat de la família com "primera escola d'humanitat" sense especificar, però, cap tipus de model familiar. Pel papa, la família és un dels llocs on s'aprèn a "cuidar a l'altre, perdonar, servir i pertànyer". I també a l'escola. Per això ha fet èmfasi en el dret "inalienable" dels pares de "triar el tipus d'educació dels seus fills, en coherència amb les seves conviccions morals, cultures i religioses".
L'únic esment a les víctimes d'abusos, per part de la presidenta del Congrés
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha donat la benvinguda a Lleó XIV, ha volgut donar impotència a la pau i la lluita per la dignitat humana. Ha citat al filòsof mallorquí Ramon Llull dient: "la justícia et proporcionarà pau i també treballs", paraules que considera que vertebren la descomunal tasca actual de lluita pels drets humans.
També ha volgut demanar al pontífex que es concentri en les "tasques democràtiques que les societats a les que representem en encomanen" i s'ha referit clarament a la "llaga oberta que suposen els abusos a l'Església i la reparació i la indemnització a les víctimes".
Les lectures partidistes del discurs
Tot i que és el tercer cap de l'Església catòlica que visita l'estat espanyol –Joan Pau II va ser-hi cinc vegades i Benet XVI, tres–, ha estat el primer que en parlar en aquesta cambra, i ha rebut una llarga ovació.
L'han escoltat polítics de la majoria de grups parlamentaris, els líders dels quals han fet una lectura pròpia del discurs.
Fèlix Bolaños, ministre de Presidència, ha recalcat que el missatge del papa "és absolutament coherent amb la posició del govern espanyol", fent èmfasi a la defensa que ha fet el pontífex de la pau i el dret internacional.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en canvi, ha volgut incloure a la resta d'espanyols en el discurs. "Independentment de les creences de cadascú, el 100% del que ha dit ho subscriuen la immensa majoria dels espanyols", ha afegit.
Per a Santiago Abascal, líder de Vox, el missatge d'acollida dels immigrants del pontífex encaixa perfectament amb les lleis dels estats i així ho ha posat en boca de Lleó XIV.
El portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, ha aprofitat per criticar els discursos dels "partits que van de catòlics" mentre "menosprecien al pobre".
Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, per la seva banda, ha aprofitat l'ocasió per dir-li al papa que "parlar la llengua de la terra que t'acull com a acte de respecte i d'amor", fent referència a la polèmica sobre la llengua de la benedicció de la creu de la Sagrada Família.
Podem i BNG no han estat presents a la cambra durant el discurs. Critiquen que en un estat aconfessional no té sentit una visita papal a les Corts i també l'acusen de no condemnar amb prou duresa els casos d'abusos sexuals a l'Església.
També hi eren presents el president de Catalunya, Salvador Illa, i el d'Astúries, Adrián Barbón, així com els expresidents populars d'Espanya José María Aznar i Mariano Rajoy mentre que els socialistes Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, pendent de declarar la setmana vinent pel cas Plus Ultra, no hi han assistit.
De l'Almudena al Santiago Bernabéu
L'agenda de Lleó XIV continua atapeïda. Aquest dilluns, el tercer dia del papa a Madrid, ha començat amb una reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a les 9.30.
Durant la trobada, Sánchez ha regalat al pontífex un bonsai d'olivera espanyola. Des de la secretaria d'estat han explicat que es tracta d'un "símbol de pau, diàleg i comprensió, valors compartits per Espanya i el Vaticà" i representa "l'equilibri entre la tradició i la innovació".
Després s'ha dirigit al Congrés dels Diputats, on ha pronunciat el discurs davant de les Corts. La jornada ha continuat amb una trobada i un dinar amb els bisbes espanyols. Després, Robert Prevost s'ha reunit en privat amb algunes víctimes de la pederàstia en el si de l'Església.
A les 6 de la tarda ha fet una ofrena floral a la catedral de l'Almudena i l'últim acte del dia ha estat a l'estadi Santiago Bernabéu, per presidir una trobada amb la comunitat diocesana de Madrid.
"Quan reduïm la vida eclesial a una rutina en què cadascú es manté tancat en els seus hàbits i el seu paper, el que ens falta és l'Esperit. Aquest suscita vocacions i les uneix, provocant a vegades agitació, discussió i la cerca de nous equilibris. No us espanteu de tot això, gaudiu-ho", ha reclamat el màxim responsable de l'Església catòlica davant d'unes 80.000 persones.
Vigília de l'arribada del papa a Barcelona
L'estada de Lleó XIV a Madrid acabarà aquest dimarts al matí amb una trobada amb els voluntaris que han ajudat a organitzar el viatge papal.
Tot seguit volarà cap a Barcelona, on està previst que arribi a dos quarts d'una del migdia.
La visita del pontífex a Catalunya durarà dos dies i inclourà, entre d'altres, una visita al monestir de Montserrat i a la presó de Brians 1, una vetlla davant de 40.000 persones a l'Estadi Olímpic i una trobada amb el món de la caritat a l'església de Sant Agustí del Raval.
L'últim acte del papa en terres catalanes serà la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, on finalment està previst que Prevost parli en català, castellà i llatí.
