L'OTAN no contempla expulsar cap país membre malgrat la carta del Pentàgon sobre Espanya
L'OTAN recorda que el tractat fundacional no contempla la suspensió de cap membre de l'organització. Ha estat la resposta de l'organisme internacional al correu intern del Pentàgon que plantejava la possible expulsió d'Espanya en represàlia per la negativa a permetre l'ús de les bases militars nord-americanes en l'operatiu militar contra l'Iran.
Fonts aliades apunten que al Tractat de Washington de l'any 1949, que va ser l'origen de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), no hi ha "cap article per a la suspensió o l'expulsió dels països membres". Es contempla que un país nou vulgui adherir-s'hi i també que un país membre vulgui abandonar l'OTAN, però cap dels catorze articles del document fundacional contempla l'opció d'una potencial suspensió o expulsió d'un país.
Un dels articles clau dels catorze punts del tractat és el número 5, que disposa que l'atac a un país membre de l'OTAN es considera un atac al conjunt de l'organització i, per tant, mereix una resposta conjunta.
Espanya no va negociar aquest tractat fundacional, perquè va entrar a formar part de l'OTAN dècades més tard, l'any 1982. Però el document d'adhesió pressuposa l'acceptació de tots els articles de l'acord.
El govern espanyol s'ha mostrat confiat que l'OTAN no prendrà represàlies per la posició d'Espanya davant el conflicte al golf Pèrsic. La Moncloa assegura que el compromís amb la defensa comuna està fora de dubte. Pedro Sánchez, que és a Xipre a la cimera informal de la Unió Europea, ha tret importància a la petició d'expulsió nord-americana: "No treballem sobre mails, treballem sobre documents oficials. La posició del govern d'Espanya és clara: absoluta col·laboració amb els aliats, sempre dins del marc de la legalitat internacional."
La UE busca "socis de futur" a l'Orient Mitjà
D'altra banda, la Unió Europea ha escenificat en la cimera de Xipre un acostament als països del Pròxim Orient. La presència de líders regionals com ara els presidents del Líban, de Síria o d'Egipte mostra fins a quin punt la crisi a l'Orient Mitjà té conseqüències energètiques i econòmiques directes per a Europa.
La UE reclama tenir presència en les incertes negociacions de pau entre els Estats Units, Israel i l'Iran previstes a Islamabad. La guerra també empeny Brussel·les a buscar noves fórmules que garanteixin la seva defensa militar sense els Estats Units, i més encara després de les amenaces directes de Washington en el marc de l'OTAN.
En una declaració conjunta en la clausura de la cimera, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que "no pot haver-hi estabilitat a l'Orient Mitjà ni al Golf mentre el Líban estigui en flames". Ha lloat l'esforç diplomàtic d'Egipte i Jordània per portar la pau a la regió i ha afegit que Europa veu els països del Pròxim Orient i del golf Pèrsic com a "socis de futur".
Seguretat a banda, el que més preocupa la UE és l'escalada de preus derivada del conflicte bèl·lic i el tancament de l'estret d'Ormuz. El president del govern espanyol ha demanat, en aquest sentit, que es revisi a l'alça el pressupost comunitari, que es flexibilitzin les regles fiscals per poder invertir en la transició verda i digital, i que s'ampliï el fons de recuperació.
Els Països Baixos i Alemanya no veuen amb bons ulls la petició espanyola d'augmentar el pressupost europeu per al període 2028-2034. El canceller alemany, Friedrich Merz, ha estat categòric: "Europa ha d'espavilar-se amb els diners que té, i això significa fixar noves prioritats."
El debat entre els països de la UE sobre la quantia del pressupost i a quines partides es destina serà recurrent durant els pròxims mesos. Malgrat tot, de la cimera només n'ha sortit un mandat genèric perquè els ministres d'Economia i Finances es posin a treballar en mesures més concretes.
