"Passport Bros", el corrent de la masclosfera d'homes que viatgen per trobar esposes "més tradicionals"
"El homes són fàcils, recorda-ho: dona'm de menjar, folla amb mi i calla la puta boca." Un vídeo a internet mostra un home parlant a càmera i donant consells a altres homes sobre com lligar amb dones estrangeres.
L'home que parla és un exemple més del nou fenomen sorgit a xarxes i conegut com a Passport Bros.
Homes occidentals heterosexuals, d'entre 25 i 45 anys, que s'organitzen a les xarxes socials per a buscar parella en països del sud global, on esperen trobar una esposa que respongui a "valors tradicionals" i a un perfil "més submís" del que trobarien als seus països.
Es tracta d'un corrent de la manosfera, l'amalgama de llocs web, fòrums, perfils de xarxes socials i creadors de contingut que des d'internet alimenten una visió de la masculinitat basada en l'antifeminisme i la promoció de postures misògines.
Una forma de turisme sexual explotat a les xarxes
Des de fa un temps, proliferen en diverses plataformes com TikTok, YouTube o X continguts audiovisuals d'homes que expliquen que marxen a països com Colòmbia o el Brasil per trobar parella.
La periodista del The Economist Carla Subirana ha analitzat a fons aquest fenomen i ha viatjat a països com el Vietnam per parlar amb testimonis.
En una conversa al "Tot es pot parlar", de Catalunya Ràdio, destaca que sobretot es tracta d'homes de països anglosaxons, com ara els Estats Units, Austràlia o el Regne Unit, que consideren que als seus països les relacions s'han tornat "massa conflictives".
Creuen que en altres llocs com l'Amèrica Llatina, el sud-est asiàtic o l'est d'Europa trobaran dones que ells consideren més submises i amb valors més tradicionals.
Destaca també que li va cridar molt l'atenció trobar-se amb homes "molt joves", amb idees "radicals", i amb alt grau de formació. "Molts tenen estudis universitaris o són nòmades digitals" assegura Subirana, que afegeix que eren perfils socials que no distaven gaire del seu entorn.
Malgrat que no es poden encabir en un sol grup, el doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Roca assegura que a tots els Passport Bros els uneix la relació amb l'anomenada masclosfera.
"És un ventall molt ampli, que en alguns casos s'assembla molt al turisme sexual, però també hi ha casos de persones que simplement han conegut la parella a l'estranger", exposa. I apunta que la majoria combrega amb discursos misògins que vinculen els problemes dels homes occidentals amb el fet que "les dones occidentals siguin menys tradicionals" i hagin aconseguit "més llibertats".
Diferència de poder adquisitiu
Alguns dels països més sol·licitats, explica Subirana, són de l'Amèrica Llatina, com ara Colòmbia, el Brasil i la República Dominicana. Però també hi ha exemples del sud-est asiàtic, com les Filipines, Tailàndia o el Vietnam, "on també hi ha cultures molt patriarcals", i en menor mesura, el Japó i Corea del Sud i països de l'Europa de l'Est.
Un patró comú que tenen tots aquests llocs és que tenen un nivell de vida i un poder adquisitiu més baix que els països occidentals d'on procedeixen la majoria de Passport Bros.
Són llocs on els moviments feministes encara no han arribat amb tanta força i encara tenen valors molt tradicionals.
Diversos dels homes amb què Subirana va poder parlar li van expressar que estaven molt frustrats amb les cites que estaven tenint als seus països i en culpaven les aplicacions de cites, de qui deien que havien contribuït a crear un "mercat molt competitiu".
"Parlen molt de que les dones busquen una parella que estigui per sobre de la seva jerarquia social. I això diuen que crea un sistema que els deixa fora", relata la periodista.
En aquesta lògica, marxar a l'estranger, a un país més pobre, significa augmentar aquesta jerarquia, ja que el salari i el poder adquisitiu, els situa en una "posició millor".
Monetitzen l'estil de vida a través de l'algoritme
Una bona part dels Passport Bros es vanten d'aquesta nova manera de viure i de com suposadament els millora la situació en vídeos a les xarxes socials.
L'usuari d'Instagram mike.themaverick és un bon exemple de com funciona aquest ecosistema. Poc després de conèixer la seva parella actual, de nacionalitat tailandesa, va començar a penjar vídeos exposant la relació.
Com més radical i polèmica era la conducta que s'hi mostrava o el discurs que deia, més visualitzacions tenia i, per tant, més ho podia monetitzar. Fins al punt que va acabar convertint-ho en el seu mode de vida.
En un d'aquests vídeos, ensenya com una acció tan quotidiana com tallar-se les ungles és interrompuda per la seva parella, que li recrimina que és una tasca que li pertoca a ella fer-li. Tot plegat, amb l'enunciat: "Punt de vista: tens una parella tailandesa".
En aquest sentit, Subirana apunta que aquest tipus de vídeos il·lustren molt bé com s'estan radicalitzant els discursos de la masculinitat nociva a les xarxes.
"Si tu dius que les dones occidentals han destruït les relacions, i que tens una parella que et tracta com et mereixes, com un home, l'algoritme t'ho difon molt ràpid perquè genera debat, indignació i comentaris", exposa la periodista, que considera que representa un incentiu perquè alguns creadors enfoquin els seus continguts cap aquesta direcció.
Un fenomen antic que ara es digitalitza
Jordi Roca adverteix però, que tot i que sembla un fenomen molt nou, des d'una "perspectiva antropològica àmplia" formen part d'una tradició molt més llarga, de matrimonis i parelles transnacionals.
L'antropòleg assegura que les unions de persones de països i continents diversos "han existit sempre" i apunta que van créixer especialment amb la globalització.
Ara tenim una versió més visible i digitalitzada d'un fenomen vell, que són aquestes relacions transnacionals.
En aquest sentit, Roca apunta diverses tendències, com ara la "internacionalització del mercat matrimonial", on cada cop és més habitual trobar una parella en un "mercat matrimonial global".
També destaca la presència "d'estereotips de gènere associats a determinades nacionalitats", amb un pòsit important en la desigualtat "nord-sud". "Normalment, els homes buscadors pertanyen al nord global i les dones buscades pertanyen al sud".
I, finalment, la recerca d'una "complementarietat conjugal", que es percep com a absent en el context local, i que implica establir uns ideals culturals sobre "què hauria de ser una relació de parella" i quines característiques han de tenir els individus que la formen.
Davant d'això, Roca alerta sobre el fet que es pugui acabar imposant una idea de "justificació natural o biològica", en uns fenòmens que són "culturalment construïts".
Quan apareix la biologia en els debats, sovint no actua com a explicació, sinó com a forma de legitimació.
Per això, defensa que cal "desmuntar aquest tipus de discursos legitimadors", i desgranar-ne quins moviments polítics hi estan associats. "Quan l'objectiu és cercar un tipus de parella perquè saps que així podràs exercir una relació desigual, clarament opressiva i controladora, aleshores això s'ha de posar sobre la taula".
