Comín torna de l'exili reivindicant la independència: "És un objectiu possible per alt que sigui el preu"

Toni Comín ha tornat de l'exili aquest diumenge, després de nou anys. Ho ha fet a peu a través de la frontera administrativa que separa Cervera de la Marenda, al Rosselló, i Portbou, a l'Alt Empordà.

L'exconseller ha començat el trajecte cap a les 12 del migdia envoltat de polítics de Junts, familiars, amics i companys de causa que han decidit acompanyar-lo en el retorn a casa després de nou anys d'exili a Bèlgica, els darrers vivint a Lovaina.

"Sembla que no pugui ser", comentava entre abraçades mentre recorria el camí costerut de poc més d'una hora que uneix el far de Cervera i el coll dels Belitres, on s'ha adreçat als presents.

Al costat d'una urna de l'1 d'Octubre i just sobre la línia de la frontera, Comín ha explicat que "mai havia esperat tants anys una cosa".

En un discurs que ha durat gairebé mitja hora, ha explicat que la d'avui "és una festa, la del retorn" i ha donat les gràcies als presents i també als que no hi han pogut ser.

Comín ha tingut un record per a Jordi Turull, secretari general de Junts, que no ha pogut assistir a l'acte per la mort de la mare.

En la part més política de les seves paraules, ha reivindicat el camí de l'exili: "Hem guanyat. L'últim que volia l'estat espanyol és que tres membres del govern a l'exili poguessin tornar."

Assegura que no és la victòria definitiva, però sí que, sense l'exili, no hi hauria hagut l'amnistia. També ha defensat la independència com una causa justa i un objectiu possible "per alt que sigui el preu".

"L'aprenentatge no ens dissuadeix, fa que ens preparem millor per arribar fins al final", ha afegit.

En aquest punt, ha recordat la figura de Gonzalo Boye, advocat dels exiliats, a qui ha dedicat un "honor i glòria". Assegura que l'estratègia de l'exili li ha "partit l'espinada a l'Estat."

En un discurs que ha reconegut "més personal que polític", Comín també ha tingut paraules per a Puigdemont, a qui ha definit com un "germà d'exili", i ha fet broma assegurant que són les dues úniques persones que han tornat dos cops de l'exili, en referència al seu pas per Madrid i al retorn fugaç de l'expresident l'agost del 2025.

De fet, Comín ha enviat un missatge a la Junta Electoral, que el va citar a Madrid el dia 22 per jurar la Constitució per poder ser eurodiputat, abans que tornés de l'exili: "Han fracassat".

En la part més personal, ha tingut un record per als seus tres germans, a qui ha agraït que no hagi perdut el contacte amb la família:

També ha explicat que els pròxims dies voldrà visitar el cementiri de Castellterçol, on hi ha enterrats el seu germà i la seva mare, que han mort durant el seu exili.

Sobre la seva filla, "que amb prou feines recorda quan vivíem a Barcelona", ha celebrat que, malgrat tot, hagi pogut tenir una infància feliç.

També ha citat diversos amics i, en especial els que ha fet a l'exili: "Un exiliat és com una planta que l'han arrencat del jardí i s'asseca i es mor si no troba un jardí per ser trasplantada. Els amics de Bèlgica han estat aquest jardí".

Aquest dilluns preveu assistir presencialment a l'executiva de Junts, mentre que dimarts el rebrà la consellera de Salut, Olga Pané, en un acte en què hi ha convidats tots els exconsellers del ram.

També es preveu que en els pròxims dies el rebi el president del Parlament, Josep Rull.

Acompanyat per família, amics i entorn polític

Entre d'altres, l'han acompanyat en el trajecte Josep Rius, portaveu de Junts, el president d'Òmnium, Xavier Antich, el diputat de Junts Agustí Colomines i l'exconsellera Meritxell Borràs i els fills de Jordi Pujol Oriol i Oleguer.

També hi havia representants d'altres partits, com Isaac Peraire, d'ERC, i Jaume Asens, dels Comuns i amic personal de Comín, a qui ja va acompanyar en el camí cap a l'exili.

A l'arribada al coll dels Belitres l'esperava també Laura Borràs, que va ser presidenta del Parlament de Catalunya.

Comín els va convocar a tots per carta, assegurant que tornar a casa serà una de les coses més boniques que li hauran passat a la vida.

Abans de l'inici de l'ascensió, l'ha anat a saludar l'alcalde de Cervera de la Marenda, Christian Grau, que s'ha mostrat "molt content" que Comín "pugui travessar la frontera i ho faci per aquí, a l'Albera".

El punt que ha escollit per travessar la frontera administrativa francesa és el coll dels Belitres, on hi ha un memorial dels milers de republicans que van emprendre el camí de l'exili, molts dels quals van acabar en camps de concentració.

Esperant per incorporar-se al Parlament Europeu

Comín va ser dijous a Madrid per complir el tràmit de jurar la Constitució i accedir a la plaça d'eurodiputat que va aconseguir a les eleccions del 2024 i que fins ara no ha pogut ocupar.

Es preveu que ho pugui fer els pròxims dies i s'incorpori a la cambra en el ple de l'11 i 12 de novembre, de manera que, malgrat el retorn de l'exili, seguirà tenint un peu a Lovaina i a la capital de les institucions europees.

Puigdemont, l'últim de tornar

L'exconseller de Salut segueix els passos de Lluís Puig, que dimecres va fer el primer acte públic a Terrassa i l'endemà es va incorporar presencialment al Parlament.

Carles Puigdemont serà l'últim dels exiliats a tornar a casa. Encara no hi ha posat data, però es preveu que sigui després de les eleccions espanyoles del 29 de novembre.

Un exili turbulent

El pas de Comín per l'exili no ha estat exempt de turbulències. Hi va arribar com a conseller designat per ERC i es va apropar a Junts fins al punt de ser escollit eurodiputat per aquest partit, juntament amb Carles Puigdemont i Clara Ponsatí.

Des d'allà ha viscut la divisió del bloc independentista i ha hagut d'afrontar una denúncia d'assetjament sexual davant la qual sempre ha dit que és innocent.

També es va proposar per presidir el Consell per la República, malgrat que Puigdemont va demanar-li que no ho fes, i va anunciar una querella contra Valtònyc, que l'acusava d'haver-se apropiat irregularment de les donacions de l'entitat, un extrem que l'auditor va acabar negant.