La participació a Catalunya, la segona més baixa de la història
Baixa la participació a totes les comunitats autònomes, excepte el País Basc. El nombre de persones que han anat a les urnes s'ha situat per sota de les últimes eleccions generals. Segons les dades facilitades pel Ministeri de l'Interior, a Catalunya ha votat gairebé el 67% enfront del 70,3% que ho va fer fa tres anys. És la segona participació més baixa de la història. A Espanya, pràcticament ho ha fet un 71,6% enfront d'un 73,85%. La jornada electoral ha transcorregut amb normalitat. Només hi ha hagut incidències menors, com ara silicona en alguns panys. A Banyoles, han detingut dues persones per fer pintades en un col·legi cridant a no votar.
RedaccióActualitzat
La ciutadania sembla que no ha escoltat els candidats catalans, que demanaven que no es quedessin al sofà. Les xifres de participació són pels vols de tres punts inferiors a les del 2008.
A Catalunya, han anat a votar gairebé el 67% dels electors, gairebé 3 punts i mig per sota del 70,3% de fa tres anys, que representen, en nombre de votants, gairebé 256.000 menys. Només en els comicis de l'any 2000 es va obtenir una dada de participació més baixa. Per demarcacions, a Barcelona la participació ha estat del 67,6% enfront del 70,65%. A Girona, un 63,6%, molt per sota del 68,76% del 2008. A Tarragona un 64,8%, a cinc punts del 69,87% de fa tres anys. I a Lleida un 64,8% enfront del 68,98%.
A Espanya la diferència és menor, lleugerament per sobre dels dos punts, amb un 71,69%, segons les dades que ofereix el Ministeri de l'Interior, quan el 2008 va ser del 73,85%. Es tracta de la cinquena més baixa dels últims 30 anys. Això vol dir que l'abstenció ha estat de 28,31%.
Només al País Basc la participació en aquests comicis ha estat superior que en els anteriors, un fet que s'explicaria pel retorn de l'esquerra abertzale. En concret, han votat més de 50.000 persones més que el 2008, xifra que representa 5 punts percentuals. S'ha passat del 64,03% al 69,2%%.
Jornada amb normalitat
La jornada d'eleccions generals s'ha desenvolupat amb normalitat. A Catalunya, s'han constituït sense problemes els gairebé 2.700 col·legis electorals dels més de 900 municipis catalans. Els col·legis han obert a les 9 del matí i han tancat a les 8 del vespre, en una jornada en què s'ha decidit el repartiment dels 350 escons del Congrés dels Diputats i els 208 del Senat.
Segons la delegació del govern espanyol, en 12 col·legis s'han trobat els panys segellats amb silicona. Ha passat, per exemple, a l'escola Novella, del districte de Sant Martí, a Barcelona. També n'hi ha hagut a Ciutat Vella, a la mateixa capital catalana, i en centres educatius de Sabadell, Berga i Banyoles.
A Banyoles, la policia local ha detingut de matinada dues persones que havien fet pintades cridant a no votar a la façana d'un col·legi. Això no ha impedit, però, que la mesa s'hi constituís sense problemes.
La delegada del govern espanyol a Catalunya, Montserrat Garcia, ha explicat que confia que les tempestes, localment fortes, que cauen al país no afectin el desenvolupament dels comicis.
Detinguts i trasllats a Espanya
A Espanya hi ha hagut alguna incidència més. A Motril, a Granada, s'ha hagut de traslladar un col·legi electoral per culpa de les pluges. També s'han detingut dos joves a Saragossa i identificat cinc menors que tenien llistes de col·legis electorals on trencar panys.
5,4 milions d'electors per 47 diputats
A Catalunya hi havia convocats 5,4 milions d'electors, que han triat 47 diputats i 16 senadors. Els gironins escollien 6 diputats. A Barcelona, 31; a Tarragona, també 6, i a Lleida, que és on hi ha menys electors, només 4. Pel que fa als senadors, cada circumscripció n'ha escollit 4.
Els ciutadans han pogut anar a votar als 2.700 col·legis electorals, amb una mica més de 8.000 meses, a les quals s'ha convocat 73.000 persones, entre titulars i suplents.
Els electors tenien l'opció de votar la meitat de candidatures que van concórrer el 2008 a tot l'Estat per al Congrés i el Senat, fruit de l'aplicació de la nova llei electoral. Ha baixat el nombre de llistes i, a més, l'Estat només ha imprès la meitat de paperetes que el 2008 per estalviar paper i diners. Amb la mateixa intenció, i per facilitar el vot, la papereta de color sèpia, per al Senat, era més petita.
També cridats a votar més de 143.000 catalans que viuen a l'estranger
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, han pogut votar 143.860 catalans que viuen a l'estranger. Per demarcacions, 110.624 dels electors catalans residents fora d'Espanya estan empadronats a Barcelona, 10.601 a Girona, 11.937 a Lleida i 10.698 a Tarragona.
El vot per correu ha estat sol·licitat per 47.923 catalans. Per demarcacions, 33.130 estan empadronats a Barcelona, 5.249 a Girona, 4.370 a Lleida i 5.174 a Tarragona. Tot i això, el drama burocràtic que ha sorgit amb el vot per correu fa preveure una alta abstenció en el cas dels emigrants.
Els països on resideixen més electors de Catalunya són França, l'Argentina, Andorra, Mèxic, Suïssa, Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit.
La meitat de policies que el 2008
Pel que fa a la seguretat, 8.300 policies s'han desplegat a Catalunya per a la jornada electoral. Aquests efectius representen la meitat que el 2008. Segons ha informat la Delegació del Govern, aquest any s'han desplegat 3.700 mossos d'esquadra, 2.437 policies locals dels diversos municipis, 1.583 guàrdies civils i 551 policies nacionals. En els últims comicis, el 9 de març del 2008, es van desplegar 16.600 agents en total.
A Catalunya, han anat a votar gairebé el 67% dels electors, gairebé 3 punts i mig per sota del 70,3% de fa tres anys, que representen, en nombre de votants, gairebé 256.000 menys. Només en els comicis de l'any 2000 es va obtenir una dada de participació més baixa. Per demarcacions, a Barcelona la participació ha estat del 67,6% enfront del 70,65%. A Girona, un 63,6%, molt per sota del 68,76% del 2008. A Tarragona un 64,8%, a cinc punts del 69,87% de fa tres anys. I a Lleida un 64,8% enfront del 68,98%.
A Espanya la diferència és menor, lleugerament per sobre dels dos punts, amb un 71,69%, segons les dades que ofereix el Ministeri de l'Interior, quan el 2008 va ser del 73,85%. Es tracta de la cinquena més baixa dels últims 30 anys. Això vol dir que l'abstenció ha estat de 28,31%.
Només al País Basc la participació en aquests comicis ha estat superior que en els anteriors, un fet que s'explicaria pel retorn de l'esquerra abertzale. En concret, han votat més de 50.000 persones més que el 2008, xifra que representa 5 punts percentuals. S'ha passat del 64,03% al 69,2%%.
Jornada amb normalitat
La jornada d'eleccions generals s'ha desenvolupat amb normalitat. A Catalunya, s'han constituït sense problemes els gairebé 2.700 col·legis electorals dels més de 900 municipis catalans. Els col·legis han obert a les 9 del matí i han tancat a les 8 del vespre, en una jornada en què s'ha decidit el repartiment dels 350 escons del Congrés dels Diputats i els 208 del Senat.
Segons la delegació del govern espanyol, en 12 col·legis s'han trobat els panys segellats amb silicona. Ha passat, per exemple, a l'escola Novella, del districte de Sant Martí, a Barcelona. També n'hi ha hagut a Ciutat Vella, a la mateixa capital catalana, i en centres educatius de Sabadell, Berga i Banyoles.
A Banyoles, la policia local ha detingut de matinada dues persones que havien fet pintades cridant a no votar a la façana d'un col·legi. Això no ha impedit, però, que la mesa s'hi constituís sense problemes.
La delegada del govern espanyol a Catalunya, Montserrat Garcia, ha explicat que confia que les tempestes, localment fortes, que cauen al país no afectin el desenvolupament dels comicis.
Detinguts i trasllats a Espanya
A Espanya hi ha hagut alguna incidència més. A Motril, a Granada, s'ha hagut de traslladar un col·legi electoral per culpa de les pluges. També s'han detingut dos joves a Saragossa i identificat cinc menors que tenien llistes de col·legis electorals on trencar panys.
5,4 milions d'electors per 47 diputats
A Catalunya hi havia convocats 5,4 milions d'electors, que han triat 47 diputats i 16 senadors. Els gironins escollien 6 diputats. A Barcelona, 31; a Tarragona, també 6, i a Lleida, que és on hi ha menys electors, només 4. Pel que fa als senadors, cada circumscripció n'ha escollit 4.
Els ciutadans han pogut anar a votar als 2.700 col·legis electorals, amb una mica més de 8.000 meses, a les quals s'ha convocat 73.000 persones, entre titulars i suplents.
Els electors tenien l'opció de votar la meitat de candidatures que van concórrer el 2008 a tot l'Estat per al Congrés i el Senat, fruit de l'aplicació de la nova llei electoral. Ha baixat el nombre de llistes i, a més, l'Estat només ha imprès la meitat de paperetes que el 2008 per estalviar paper i diners. Amb la mateixa intenció, i per facilitar el vot, la papereta de color sèpia, per al Senat, era més petita.
També cridats a votar més de 143.000 catalans que viuen a l'estranger
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, han pogut votar 143.860 catalans que viuen a l'estranger. Per demarcacions, 110.624 dels electors catalans residents fora d'Espanya estan empadronats a Barcelona, 10.601 a Girona, 11.937 a Lleida i 10.698 a Tarragona.
El vot per correu ha estat sol·licitat per 47.923 catalans. Per demarcacions, 33.130 estan empadronats a Barcelona, 5.249 a Girona, 4.370 a Lleida i 5.174 a Tarragona. Tot i això, el drama burocràtic que ha sorgit amb el vot per correu fa preveure una alta abstenció en el cas dels emigrants.
Els països on resideixen més electors de Catalunya són França, l'Argentina, Andorra, Mèxic, Suïssa, Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit.
La meitat de policies que el 2008
Pel que fa a la seguretat, 8.300 policies s'han desplegat a Catalunya per a la jornada electoral. Aquests efectius representen la meitat que el 2008. Segons ha informat la Delegació del Govern, aquest any s'han desplegat 3.700 mossos d'esquadra, 2.437 policies locals dels diversos municipis, 1.583 guàrdies civils i 551 policies nacionals. En els últims comicis, el 9 de març del 2008, es van desplegar 16.600 agents en total.
