"És molt gratificant l'entusiasme que genera en la gent parlar de La Marató"
El programa de la 20a edició de La Marató de TV3 va acabar superant totes les expectatives. El tancament definitiu serà el 31 de març, però la feina de la Fundació continua tot l'any
El programa de la 20a edició de La Marató de TV3 va acabar superant totes les expectatives. El tancament definitiu serà el 31 de març, però la feina de la Fundació continua tot l'any. Carme Basté, que dirigeix la Fundació La Marató de TV3 des del 2008, ens explica com ha viscut aquesta edició i quins són els reptes que hi ha damunt la taula amb les experiències d'aquests darrers anys.
Carme Basté destaca que quan va entrar a la Fundació va decidir continuar en la línia iniciada l'any 1996, ja que "es tractava d'una feina molt ben implantada, però adaptant-la als nous temps, per potenciar al màxim la resposta ciutadana. "En aquest sentit", continua la directora de la Fundació, "hem pogut comprovar que com que els fonaments eren sòlids, la nova aposta funciona, com ho demostren les 1.633 activitats populars espontànies que s'han organitzat aquest any, l'èxit de participació en el concurs Pinta La Marató o la confiança plena en la gestió rigorosa i transparent que es fa des de la Fundació, davant el nou èxit obtingut".
Aleshores quins nous projectes heu tirat endavant aquests anys?
Per la meva trajectòria professional i per les possibilitats que donen avui en dia les noves tecnologies, un dels àmbits que hem potenciat més és el de la comunicació. En aquest sentit, ens hem marcat nous reptes que ens permeten visualitzar més la tasca que es fa des de la Fundació durant l'any. Aquesta és precisament la feina que dóna credibilitat al projecte, ser rigorosos en la selecció dels projectes, i comunicar-ho; ser exigents amb els grups de recerca i comunicar-ho, entre d'altres. I un gran pas endavant que ha impulsat aquesta projecció el devem als mitjans digitals (xarxes socials, web, news, ...)
Què t'ha sorprès de La Marató d'aquest any?
Pot semblar un tòpic, però sense cap dubte la resposta de la gent. Vivim temps molt difícils, semblaria que hauria de ser molt complicat mobilitzar la gent a aquests nivells, però segueixen confiant en el projecte.
Em segueix sorprenent que tot creix: un marcador espectacular, les activitats que s'organitzen espontàniament o l'increment de seguidors a les xarxes, perquè, tot i que a les xarxes hi ha gent de totes les edats, el cert és que nodreix La Marató de gent jove, i això és fantàstic per al futur d'aquest projecte.
Amb què et sents més satisfeta de la teva feina?
Jo sóc una persona positiva. Sempre que he fet un canvi de feina m'ho he agafat amb moltes ganes. I ara estic disfrutant molt en aquesta etapa de la Fundació. A més d'aportar-hi la meva experiència, també estic aprenent molt i puc aplicar-hi nous reptes. Però, sobretot, és molt gratificant l'entusiasme que genera en la gent parlar de La Marató. La gent en parla somrient.
També m'impressiona saber que som la segona marató del món, després de la Téléthon Francesa, en quantitat de diners recollits per habitant. Nosaltres, però, ens en diferenciem perquè cada any fem una malaltia diferent, això la fa més democràtica.
I això com s'exemplifica?
Penso que incidir en la divulgació és molt important, ja que estem aconseguint que el ciutadà conegui amb més profunditat les malalties i adquireixi més empatia. Amb més informació hi ha més acceptació, i això fa la ciutadania molt forta. Veiem cada any malalts de diferents patologies, molt greus, que viuen la vida en positiu, i a poc a poc, quan aquestes malalties ens afecten personalment o al nostre entorn, estem més preparats. Podem afrontar d'una altra manera les adversitats. I en això La Marató hi ha ajudat una mica.
Una altra cosa que em satisfà és que La Marató és objecte d'estudi, ja s'ha fet una tesi doctoral i alguns estudis de recerca. Penso que La Marató és tan potent que podríem ser més coneguts i reconeguts fora de les nostres fronteres.
Què et planteges per seguir aquest ritme ascendent que cada any ha anat fent La Marató? Fa por aquest creixement exponencial?
Una mica de vertigen sí que em fa. Evidentment, els que estem al capdavant d'un projecte d'aquesta magnitud hem de pensar en el futur a llarg termini i s'ha de fer ara, quan estàs en un punt d'èxit. Però és que aquest projecte està tan viu, i és en mans de la societat de tal manera que no perilla, que no es pot aturar. És un projecte que va néixer amb "àngel".
Carme Basté destaca que quan va entrar a la Fundació va decidir continuar en la línia iniciada l'any 1996, ja que "es tractava d'una feina molt ben implantada, però adaptant-la als nous temps, per potenciar al màxim la resposta ciutadana. "En aquest sentit", continua la directora de la Fundació, "hem pogut comprovar que com que els fonaments eren sòlids, la nova aposta funciona, com ho demostren les 1.633 activitats populars espontànies que s'han organitzat aquest any, l'èxit de participació en el concurs Pinta La Marató o la confiança plena en la gestió rigorosa i transparent que es fa des de la Fundació, davant el nou èxit obtingut".
Aleshores quins nous projectes heu tirat endavant aquests anys?
Per la meva trajectòria professional i per les possibilitats que donen avui en dia les noves tecnologies, un dels àmbits que hem potenciat més és el de la comunicació. En aquest sentit, ens hem marcat nous reptes que ens permeten visualitzar més la tasca que es fa des de la Fundació durant l'any. Aquesta és precisament la feina que dóna credibilitat al projecte, ser rigorosos en la selecció dels projectes, i comunicar-ho; ser exigents amb els grups de recerca i comunicar-ho, entre d'altres. I un gran pas endavant que ha impulsat aquesta projecció el devem als mitjans digitals (xarxes socials, web, news, ...)
Què t'ha sorprès de La Marató d'aquest any?
Pot semblar un tòpic, però sense cap dubte la resposta de la gent. Vivim temps molt difícils, semblaria que hauria de ser molt complicat mobilitzar la gent a aquests nivells, però segueixen confiant en el projecte.
Em segueix sorprenent que tot creix: un marcador espectacular, les activitats que s'organitzen espontàniament o l'increment de seguidors a les xarxes, perquè, tot i que a les xarxes hi ha gent de totes les edats, el cert és que nodreix La Marató de gent jove, i això és fantàstic per al futur d'aquest projecte.
Amb què et sents més satisfeta de la teva feina?
Jo sóc una persona positiva. Sempre que he fet un canvi de feina m'ho he agafat amb moltes ganes. I ara estic disfrutant molt en aquesta etapa de la Fundació. A més d'aportar-hi la meva experiència, també estic aprenent molt i puc aplicar-hi nous reptes. Però, sobretot, és molt gratificant l'entusiasme que genera en la gent parlar de La Marató. La gent en parla somrient.
També m'impressiona saber que som la segona marató del món, després de la Téléthon Francesa, en quantitat de diners recollits per habitant. Nosaltres, però, ens en diferenciem perquè cada any fem una malaltia diferent, això la fa més democràtica.
I això com s'exemplifica?
Penso que incidir en la divulgació és molt important, ja que estem aconseguint que el ciutadà conegui amb més profunditat les malalties i adquireixi més empatia. Amb més informació hi ha més acceptació, i això fa la ciutadania molt forta. Veiem cada any malalts de diferents patologies, molt greus, que viuen la vida en positiu, i a poc a poc, quan aquestes malalties ens afecten personalment o al nostre entorn, estem més preparats. Podem afrontar d'una altra manera les adversitats. I en això La Marató hi ha ajudat una mica.
Una altra cosa que em satisfà és que La Marató és objecte d'estudi, ja s'ha fet una tesi doctoral i alguns estudis de recerca. Penso que La Marató és tan potent que podríem ser més coneguts i reconeguts fora de les nostres fronteres.
Què et planteges per seguir aquest ritme ascendent que cada any ha anat fent La Marató? Fa por aquest creixement exponencial?
Una mica de vertigen sí que em fa. Evidentment, els que estem al capdavant d'un projecte d'aquesta magnitud hem de pensar en el futur a llarg termini i s'ha de fer ara, quan estàs en un punt d'èxit. Però és que aquest projecte està tan viu, i és en mans de la societat de tal manera que no perilla, que no es pot aturar. És un projecte que va néixer amb "àngel".
