"La Gemma és un exemple de vida per a molta gent, decidida a viure intensament el dia a dia sense pensar gaire en el futur"
La nostra experiència comença l'últim dia de l'any 2000. La meva filla, la Gemma, aleshores amb 22 anys, es comença a trobar malament, es mareja, perd
La nostra experiència comença l'últim dia de l'any 2000. La meva filla, la Gemma, aleshores amb 22 anys, es comença a trobar malament, es mareja, perd l'equilibri, vomita, tremola¿, fem una primera visita a l'Hospital de Sabadell i diuen que no és greu, tornem a casa, la situació empitjora, truco a un metge amic, que la veu i comenta que anem ràpid a la Vall d'Hebron.
Arribem ja tard, primeres exploracions no gaire encoratjadores i arriba l'hora de l'escàner. Abans d'entrar, el metge em diu que és possible que la Gemma tingui un tumor al cap. Dues angoixants hores d'espera i, al final, surt el metge i a la conversa apareix una possible malaltia fins a aquell moment poc coneguda per nosaltres: esclerosi múltiple. S'han de fer altres proves com una ressonància i una punció a la columna.
La Gemma queda ingressada i, al cap d'uns dies, els metges ja ho tenen més clar: manca un segon brot de la malaltia per confirmar el diagnòstic i aquest arriba uns mesos més tard. Cada brot posterior afecta una part diferent de la Gemma: la parla, l'equilibri, la força¿ però ja des del començament, a la malaltia li deixem clar que no podrà amb les nostres ganes de lluitar, sobretot a ella.
Comença un tractament amb injeccions en dies alternatius d'Interferon.
L'esclerosi múltiple és una malaltia degenerativa del sistema nerviós que fa que les pròpies defenses s'equivoquin, ataquin els nervis i n'afectin la cobertura, anomenada mielina. Es fa una cicatriu i el nervi perd part de la seva funció. Depenent dels llocs de la lesió, pot afectar diferents òrgans.
Els diferents brots que pateix la Gemma, van definint la classe d'esclerosi (n'hi ha diverses). El tractament va donant resultats i anem fent. Cada visita al Pavelló d'Infermeria de la Vall d'Hebron és un moment d'angoixa de veure com va l'evolució i a la vegada d'ànims en parlar amb altres malalts i veure que no es pot deixar mai de lluitar.
L'equip mèdic del Dr. Río és excel·lent, el tracte humà i professional, insuperable. Estem en bones mans!
Passen els anys, els brots afecten cada cop més suaument la Gemma, o almenys és el que ens fa veure als que l'estimem (és molt forta ) i un dia d'agost, la gran notícia: la Gemma està embarassada.
Alegria primer i por després. S'ha de suspendre el tractament durant l'embaràs i un cop hagi nascut el nen, el risc d'un brot important és elevat.
La Gemma ho té clar: vol ser mare i això pot més que qualsevol por. El 26 d'abril neix l'Àlex, la nostra benedicció. Durant uns mesos, tot perfecte fins que arriba el temut brot. Aquest cop, però, no és superior als primers. La Gemma no pot caminar recte, té vertígens, es cansa ràpidament i així van passant els dies. Torna el tractament i als controls apareixen símptomes d'antigues lesions cerebrals que es van controlant.
Passen els anys i ara ens trobem en una situació de cert control de la malaltia. No ha estat necessari canviar el tractament, de totes maneres la Gemma té molt clar que res és definitiu.
La Gemma, cada cop que ha tingut ocasió de parlar amb una persona afectada, li explica la seva experiència, les seves il·lusions, les seves pors, les angoixes, intenta ajudar tant com pot.
És tot un exemple de vida per a molta gent, decidida a viure intensament el dia a dia sense pensar gaire en el futur. Participa en activitats a l'escola de l'Àlex, amb altres mares al club de futbol on juga el nen, fa de referent familiar en molts aspectes.
La seva por, jo com a pare, la veig als seus ulls quan la miro. No parlem gaire de la malaltia, hem après a conviure amb ella. La respectem, però hi fem front.
Aquest és un petit resum de 13 anys d'experiència, hi ha moltes situacions, sentiments i vivències a explicar, però crec que el principal és transmetre un missatge d'ànim i lluita a tots aquells que pateixen una malaltia greu.
Una abraçada molt forta.
Gemma David i Francesc David
Arribem ja tard, primeres exploracions no gaire encoratjadores i arriba l'hora de l'escàner. Abans d'entrar, el metge em diu que és possible que la Gemma tingui un tumor al cap. Dues angoixants hores d'espera i, al final, surt el metge i a la conversa apareix una possible malaltia fins a aquell moment poc coneguda per nosaltres: esclerosi múltiple. S'han de fer altres proves com una ressonància i una punció a la columna.
La Gemma queda ingressada i, al cap d'uns dies, els metges ja ho tenen més clar: manca un segon brot de la malaltia per confirmar el diagnòstic i aquest arriba uns mesos més tard. Cada brot posterior afecta una part diferent de la Gemma: la parla, l'equilibri, la força¿ però ja des del començament, a la malaltia li deixem clar que no podrà amb les nostres ganes de lluitar, sobretot a ella.
Comença un tractament amb injeccions en dies alternatius d'Interferon.
L'esclerosi múltiple és una malaltia degenerativa del sistema nerviós que fa que les pròpies defenses s'equivoquin, ataquin els nervis i n'afectin la cobertura, anomenada mielina. Es fa una cicatriu i el nervi perd part de la seva funció. Depenent dels llocs de la lesió, pot afectar diferents òrgans.
Els diferents brots que pateix la Gemma, van definint la classe d'esclerosi (n'hi ha diverses). El tractament va donant resultats i anem fent. Cada visita al Pavelló d'Infermeria de la Vall d'Hebron és un moment d'angoixa de veure com va l'evolució i a la vegada d'ànims en parlar amb altres malalts i veure que no es pot deixar mai de lluitar.
L'equip mèdic del Dr. Río és excel·lent, el tracte humà i professional, insuperable. Estem en bones mans!
Passen els anys, els brots afecten cada cop més suaument la Gemma, o almenys és el que ens fa veure als que l'estimem (és molt forta ) i un dia d'agost, la gran notícia: la Gemma està embarassada.
Alegria primer i por després. S'ha de suspendre el tractament durant l'embaràs i un cop hagi nascut el nen, el risc d'un brot important és elevat.
La Gemma ho té clar: vol ser mare i això pot més que qualsevol por. El 26 d'abril neix l'Àlex, la nostra benedicció. Durant uns mesos, tot perfecte fins que arriba el temut brot. Aquest cop, però, no és superior als primers. La Gemma no pot caminar recte, té vertígens, es cansa ràpidament i així van passant els dies. Torna el tractament i als controls apareixen símptomes d'antigues lesions cerebrals que es van controlant.
Passen els anys i ara ens trobem en una situació de cert control de la malaltia. No ha estat necessari canviar el tractament, de totes maneres la Gemma té molt clar que res és definitiu.
La Gemma, cada cop que ha tingut ocasió de parlar amb una persona afectada, li explica la seva experiència, les seves il·lusions, les seves pors, les angoixes, intenta ajudar tant com pot.
És tot un exemple de vida per a molta gent, decidida a viure intensament el dia a dia sense pensar gaire en el futur. Participa en activitats a l'escola de l'Àlex, amb altres mares al club de futbol on juga el nen, fa de referent familiar en molts aspectes.
La seva por, jo com a pare, la veig als seus ulls quan la miro. No parlem gaire de la malaltia, hem après a conviure amb ella. La respectem, però hi fem front.
Aquest és un petit resum de 13 anys d'experiència, hi ha moltes situacions, sentiments i vivències a explicar, però crec que el principal és transmetre un missatge d'ànim i lluita a tots aquells que pateixen una malaltia greu.
Una abraçada molt forta.
Gemma David i Francesc David
