Què és?

Han passat més de 40 anys des que es va fer el primer trasplantament, i des de llavors els avenços clínics i quirúrgics han sigut espectaculars. Catalunya és un referent en el món del trasplantament. Malgrat els progressos, encara queda un llarg camí per recórrer.

El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. Es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, de mitjana, tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.

També es poden trasplantar cèl·lules, que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'un donant sa.

Cada cop es fan més trasplantaments, però també cada any augmenta la llista d'espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. La tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. L'augment de les llistes també ha propiciat que s'ampliïn els criteris d'acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d'espera. Els casos pediàtrics cada vegada tenen més importància i es poden arribar a trasplantar òrgans o teixits a nadons a partir de 3 quilos de pes.

En algun moment de la nostra vida, tots podem necessitar un òrgan per continuar vivint. Avui dia a Catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan. No tots els pacients en llista d'espera el podran rebre; per això, un 10% dels malalts moriran abans de rebre'l. Els fons recaptats a La Marató 2011 permetran avançar en la recerca sobre regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits.
 

Trasplantament d'òrgans

Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees. Tothom pot ser donant, no hi ha límit d'edat. Una condició indispensable per ser donant és morir en un hospital en condicions controlades que puguin garantir el bon funcionament dels òrgans un cop trasplantats.

A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d'un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. Es tracta d'una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d'espera. A Catalunya, un de cada quatre trasplantaments de ronyó són de donant viu.

La donació sempre ha de ser un fet voluntari, gratuït, anònim i altruista. L'extracció i la distribució dels òrgans estan coordinades per l'OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments). Els òrgans s'assignen en funció d'uns criteris clínics —com la gravetat del pacient— i d'uns criteris territorials —que prioritzen que l'òrgan es trasplanti en l'àrea geogràfica on s'ha generat la donació (hospital, ciutat, comunitat autònoma, resta de l'Estat i, finalment, estranger). Aquests criteris han estat prèviament consensuats pels experts a Catalunya i a tot l'estat espanyol.
 

Trasplantament de teixits

Els teixits que es trasplanten amb més freqüència són ossos, vàlvules cardíaques, tendons, còrnies i pell. A diferència dels òrgans, amb el trasplantament de teixits no se salva la vida, però es millora substancialment la qualitat de vida del pacient. Amb un trasplantament de còrnia una persona pot tornar a veure-hi. O, en el cas d'un tumor de fèmur, fent un trasplantament d'os no cal amputar la cama.

Un cop extrets, els teixits es conserven en bancs de teixits, en unes condicions molt específiques, i es poden mantenir així anys, fins que es troba el receptor ideal. En aquest cas, no hi ha llista d'espera i els problemes derivats de l'empelt són mínims.

De donant viu, els trasplantaments més freqüents són els que provenen del moll de l'os, el cordó umbilical i la sang perifèrica. Aquests s'utilitzen per tractar leucèmies i altres malalties de la sang.
 

Teixits i cèl·lules per a teràpies avançades

Les teràpies avançades inclouen la teràpia cel·lular, la teràpia gènica i l'enginyeria de teixits.
Aquestes teràpies formen part de l'anomenada medicina regenerativa, un camp emergent de les ciències biomèdiques que ofereix noves oportunitats per al tractament d'algunes malalties degudes a la pèrdua de la funció cel·lular com l'artrosi, les malalties vasculars i les malalties motores.
 

Investigació i regeneració, clau per al futur

En el cas dels òrgans, amb el trasplantament comença una cursa d'obstacles. El pacient haurà de prendre una medicació tota la vida (immunosupressors) per evitar que el seu cos rebutgi l'empelt trasplantat. El seu sistema defensiu identificarà l'òrgan trasplantat com un objecte aliè i l'atacarà.

Els immunosupressors actuals tenen efectes secundaris importants, per la qual cosa no totes les persones trasplantades poden fer una vida normal. De vegades tenen infeccions i càncers.

Un altre escull que han d'afrontar pacients i metges és que l'òrgan trasplantat té caducitat i sempre hi ha el perill que el cos el rebutgi i s'hagi de recórrer, en el millor dels casos, al retrasplantament.

Els investigadors tenen davant seu molts reptes, com millorar la qualitat i la vida dels òrgans trasplantats, minimitzar els efectes secundaris de la medicació i conèixer millor els factors que influeixen en la compatibilitat i el rebuig dels empelts. Les noves tècniques de medicina regenerativa hauran d'ajudar, en un futur pròxim, a regenerar òrgans i teixits, en comptes de trasplantar-los. Més lluny encara s'entreveu la possibilitat de crear òrgans i teixits artificials al laboratori.

El 1999, TV3 ja va dedicar La Marató al trasplantament d'òrgans. En aquesta edició s'amplia amb el trasplantament i la regeneració de teixits, ja que, al cap de 12 anys, l'evolució en la recerca en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits demostra la necessitat d'aprofundir en aquest àmbit.

El fet que els pacients trasplantats deixin de ser malalts crònics amb una esperança de vida limitada i es puguin convertir en persones amb una vida plena depèn de la investigació; però també de tu. Per això, el 18 de desembre La Marató de TV3 estarà dedicada, en el seu 20è aniversari, a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits.

Anar al contingut