L'Estatut celebra el quart aniversari marcat per la polèmica i la lentitud en el desplegament de les competències
L'Estatut està d'aniversari. Aquest dilluns se celebren els quatre anys de vigència del nou Estatut de Catalunya, un text que ha estat carregat de polèmica des del principi. Fins ara, i a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional que es va conèixer el mes passat, les competències que s'establien en el text s'han anat desplegant amb comptagotes i molt per sota dels objectius marcats inicialment. Una situació que podria canviar a partir d'ara. El text ha entrat en una nova fase i les pròximes reunions bilaterals entre el govern espanyol i el govern de la Generalitat seran vitals per decidir quin full de ruta haurà de seguir d'ara en endavant l'Estatut català.
Des que el 9 d'agost del 2006 va entrar oficialment en vigor el nou Estatut de Catalunya, la polèmica i l'expectació al voltant del text català ha estat contínua. La seva aprovació ara fa quatre anys servia per iniciar el camí cap al traspàs de moltes competències. Un camí que encara està lluny d'arribar al seu final.
Fins ara, i del total de competències que inicialment s'havia proposat el govern de la Generalitat, només se n'han traspassat una quarta part, cosa que posa clarament de manifest les dificultats que han envoltat el text des del principi.
Els avenços de l'Estatut
Des de la Generalitat de Catalunya es critica l'excessiva lentitud en el ritme de les negociacions per traspassar les competències. En aquests quatre anys el govern català només ha aconseguit fer-se càrrec de 12 competències del total que es desprenen directament de l'Estatut, una xifra molt allunyada de les expectatives inicials, que estipulaven el traspàs de 10 competències per any. És a dir, 40 competències al llarg d'aquests quatre anys del total que es preveuen a l'Estatut.
La realitat, però, és que fins ara només se n'han aconseguit traspassar 12 de les que es desprenen directament del text:
- El servei de Rodalies Renfe
- Les inspeccions de Treball
- La gestió de l'Hospital Clínic de Barcelona
- L'ordenació i la gestió del litoral (autoritzacions i instal·lacions marítimes)
- L'ordenació i la gestió del litoral
- L'assignació de l'ISBN (número internacional normalitzat per a llibres) i l'ISSN (número internacional normalitzat per a publicacions en sèrie)
- L'homologació i convalidació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris
- Les comunicacions electròniques
- Les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè dels estrangers
- Les notaries i els registres
- Les empreses, centres de formació i activitats de seguretat privada
- Les funcions i els serveis de declaració d'utilitat pública de les associacions i aplicació dels beneficis fiscals a les associacions i fundacions
A banda d'aquests traspassos, l'aprovació de l'Estatut també ha tingut altres conseqüències. Des del Parlament de Catalunya s'han fet una quarantena de lleis per desplegar-lo, algunes de les quals han estat especialment polèmiques, com la llei del cinema, la de les vegueries o la creació de l'Oficina Antifrau, entre d'altres. A més, arran de l'Estatut també hi ha el nou finançament.
El futur de l'Estatut
Però malgrat aquesta lentitud, en les últimes setmanes sembla que l'Estatut ha entrat en una nova fase. La sentència del Tribunal Constitucional després d'una llarga i tensa espera, i la multitudinària manifestació que es va celebrar a Catalunya arran d'aquesta resolució, han obligat tant el govern espanyol com el català a moure fitxa.
De moment, al setembre està previst que hi hagi una nova reunió de la comissió bilateral. Segons l'Estatut, aquesta comissió és el punt de trobada més important perquè es reuneixi el govern català i l'espanyol, i per aconseguir determinar quin serà el rumb que haurà de seguir a partir d'ara el desplegament de l'Estatut.
A més, a partir de la tardor, es començarà a parlar del traspàs a Catalunya dels trens regionals i es podrien tornar a abordar els temes relacionats amb l'ordenació del sector pesquer i de les activitats marítimes, i la titularitat de les biblioteques perquè puguin passar a mans de la Generalitat. Temes que ja es van començar a tractar en una comissió bilateral que es va celebrar ara fa dos anys.
La possibilitat de traspassar les competències en matèria de beques i ajuts per als estudis universitaris i no universitaris també es posarà sobre la taula. Precisament el tema de les beques va servir d'exemple per escenificar el conflicte entre el govern català i l'Estat, després que el govern espanyol va provar de fer una regulació tan detallada que va relegar el paper de la Generalitat al de simple gestor.
D'altra banda, la recent sentència del Tribunal Constitucional també ha obligat a establir una altra negociació paral·lela. Es tracta de la del pla de rescat de l'Estatut per altres vies a què es va comprometre Zapatero amb Montilla.
A l'espera de veure com evoluciona el tema, des de Catalunya el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ja ha advertit que aquest serà el moment per comprovar el compromís real del govern del PSOE amb Catalunya, i ha advertit Zapatero que no es conformarà amb traspassos, i que "si el president espanyol assumeix les conseqüències polítiques de la sentència, haurà de defensar de forma no tàctica ni superficial el model de l'Espanya federal i haurà de refer el que el tribunal ha tombat".
Fins ara, i del total de competències que inicialment s'havia proposat el govern de la Generalitat, només se n'han traspassat una quarta part, cosa que posa clarament de manifest les dificultats que han envoltat el text des del principi.
Els avenços de l'Estatut
Des de la Generalitat de Catalunya es critica l'excessiva lentitud en el ritme de les negociacions per traspassar les competències. En aquests quatre anys el govern català només ha aconseguit fer-se càrrec de 12 competències del total que es desprenen directament de l'Estatut, una xifra molt allunyada de les expectatives inicials, que estipulaven el traspàs de 10 competències per any. És a dir, 40 competències al llarg d'aquests quatre anys del total que es preveuen a l'Estatut.
La realitat, però, és que fins ara només se n'han aconseguit traspassar 12 de les que es desprenen directament del text:
- El servei de Rodalies Renfe
- Les inspeccions de Treball
- La gestió de l'Hospital Clínic de Barcelona
- L'ordenació i la gestió del litoral (autoritzacions i instal·lacions marítimes)
- L'ordenació i la gestió del litoral
- L'assignació de l'ISBN (número internacional normalitzat per a llibres) i l'ISSN (número internacional normalitzat per a publicacions en sèrie)
- L'homologació i convalidació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris
- Les comunicacions electròniques
- Les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè dels estrangers
- Les notaries i els registres
- Les empreses, centres de formació i activitats de seguretat privada
- Les funcions i els serveis de declaració d'utilitat pública de les associacions i aplicació dels beneficis fiscals a les associacions i fundacions
A banda d'aquests traspassos, l'aprovació de l'Estatut també ha tingut altres conseqüències. Des del Parlament de Catalunya s'han fet una quarantena de lleis per desplegar-lo, algunes de les quals han estat especialment polèmiques, com la llei del cinema, la de les vegueries o la creació de l'Oficina Antifrau, entre d'altres. A més, arran de l'Estatut també hi ha el nou finançament.
El futur de l'Estatut
Però malgrat aquesta lentitud, en les últimes setmanes sembla que l'Estatut ha entrat en una nova fase. La sentència del Tribunal Constitucional després d'una llarga i tensa espera, i la multitudinària manifestació que es va celebrar a Catalunya arran d'aquesta resolució, han obligat tant el govern espanyol com el català a moure fitxa.
De moment, al setembre està previst que hi hagi una nova reunió de la comissió bilateral. Segons l'Estatut, aquesta comissió és el punt de trobada més important perquè es reuneixi el govern català i l'espanyol, i per aconseguir determinar quin serà el rumb que haurà de seguir a partir d'ara el desplegament de l'Estatut.
A més, a partir de la tardor, es començarà a parlar del traspàs a Catalunya dels trens regionals i es podrien tornar a abordar els temes relacionats amb l'ordenació del sector pesquer i de les activitats marítimes, i la titularitat de les biblioteques perquè puguin passar a mans de la Generalitat. Temes que ja es van començar a tractar en una comissió bilateral que es va celebrar ara fa dos anys.
La possibilitat de traspassar les competències en matèria de beques i ajuts per als estudis universitaris i no universitaris també es posarà sobre la taula. Precisament el tema de les beques va servir d'exemple per escenificar el conflicte entre el govern català i l'Estat, després que el govern espanyol va provar de fer una regulació tan detallada que va relegar el paper de la Generalitat al de simple gestor.
D'altra banda, la recent sentència del Tribunal Constitucional també ha obligat a establir una altra negociació paral·lela. Es tracta de la del pla de rescat de l'Estatut per altres vies a què es va comprometre Zapatero amb Montilla.
A l'espera de veure com evoluciona el tema, des de Catalunya el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ja ha advertit que aquest serà el moment per comprovar el compromís real del govern del PSOE amb Catalunya, i ha advertit Zapatero que no es conformarà amb traspassos, i que "si el president espanyol assumeix les conseqüències polítiques de la sentència, haurà de defensar de forma no tàctica ni superficial el model de l'Espanya federal i haurà de refer el que el tribunal ha tombat".
