Rigau diu que el Suprem deixa Wert sense arguments en contra de la immersió lingüística
La consellera d'Educació creu que la resolució del Tribunal Suprem que avala la immersió lingüística en català deixa el ministre Wert sense arguments per defensar la seva reforma educativa. "Ara ja podem dir al ministre que, o canvia els articles de la LOMCE que volien provocar un canvi lingüístic a Catalunya, o canvia d'argumentari"
RedaccióActualitzat
La consellera d'Educació, Irene Rigau, creu que la resolució del Tribunal Suprem que avala la immersió lingüística en català deixa el ministre Wert sense arguments per defensar la seva reforma educativa, la LOMCE. "Ara ja podem dir al ministre que, o canvia els articles de la LOMCE que volien provocar un canvi lingüístic a Catalunya, o canvia d'argumentari", ha afirmat Rigau.
És la reacció de la consellera després de la decisió del Suprem sobre la petició d'una de les cinc famílies que va demanar que els seus fills (sis en total) fossin escolaritzats en castellà. Rigau, que espera que les resolucions sobre els altres famílies vagin en la mateixa línia, ha advertit que la Generalitat continuarà rebutjant separar els alumnes en funció de llengua a les escoles.
"Queda de manifest que els que han estat dient a tort i a dret que nosaltres no complíem les sentències, ara ja no ho poden dir. O es compleixen o es recorren", ha remarcat la consellera, que ha recordat que la memòria de la reforma proposada pel ministre té "més pàgines sobre les sentències del català que del nou model de secundària".
La consellera ha remarcat que "cap sentència" reconeix el "dret d'opció lingüística" dels pares, sinó que el que queda garantit és que "els nois i noies dominin tant el castellà com el català", un aspecte que és competència de la Generalitat.
Un periple judicial que va començar el 2006
La resolució del Suprem fa referència al cas dels pares que van recórrer a la justícia per demanar que els seus fills rebessin l'educació el 50% en català i castellà. Això va ser l'any 2006, tres anys abans que s'aprovés la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). El govern català els va denegar la petició i va recordar a la família que no es podia triar el percentatge lingüístic, sinó que es podien acollir a l'atenció individualitzada que s'ofereix "en els primers ensenyaments".
Els pares van portar la resposta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va avalar la decisió del Departament. El 2010, però, el Suprem, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, va donar la raó als pares i va obligar la Generalitat a canviar de model lingüístic. Va ser en aquest moment quan el TSJC va donar dos mesos a la Generalitat perquè el castellà també fos llengua vehicular a les escoles.
"Nosaltres vam demostrar al TSJC que el que ens corresponia era fer una atenció individualitzada, però no canviar de sistema", ha explicat la consellera, que ha recordat que, des del 2009, la LEC avala el model lingüístic català.
El 2012, el TSJC va avalar l'actuació de la Generalitat en el cas, però els pares van mantenir la pugna i el cas va tornar al Suprem, que ara ha ratificat que Ensenyament va respondre a la petició de manera adequada. "Dóna la raó a la interpretació que sempre hem fet d'aquesta qüestió", ha destacat Rigau, que no ha amagat la "satisfacció" per la decisió del tribunal.
És la reacció de la consellera després de la decisió del Suprem sobre la petició d'una de les cinc famílies que va demanar que els seus fills (sis en total) fossin escolaritzats en castellà. Rigau, que espera que les resolucions sobre els altres famílies vagin en la mateixa línia, ha advertit que la Generalitat continuarà rebutjant separar els alumnes en funció de llengua a les escoles.
"Queda de manifest que els que han estat dient a tort i a dret que nosaltres no complíem les sentències, ara ja no ho poden dir. O es compleixen o es recorren", ha remarcat la consellera, que ha recordat que la memòria de la reforma proposada pel ministre té "més pàgines sobre les sentències del català que del nou model de secundària".
La consellera ha remarcat que "cap sentència" reconeix el "dret d'opció lingüística" dels pares, sinó que el que queda garantit és que "els nois i noies dominin tant el castellà com el català", un aspecte que és competència de la Generalitat.
Un periple judicial que va començar el 2006
La resolució del Suprem fa referència al cas dels pares que van recórrer a la justícia per demanar que els seus fills rebessin l'educació el 50% en català i castellà. Això va ser l'any 2006, tres anys abans que s'aprovés la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). El govern català els va denegar la petició i va recordar a la família que no es podia triar el percentatge lingüístic, sinó que es podien acollir a l'atenció individualitzada que s'ofereix "en els primers ensenyaments".
Els pares van portar la resposta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va avalar la decisió del Departament. El 2010, però, el Suprem, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, va donar la raó als pares i va obligar la Generalitat a canviar de model lingüístic. Va ser en aquest moment quan el TSJC va donar dos mesos a la Generalitat perquè el castellà també fos llengua vehicular a les escoles.
"Nosaltres vam demostrar al TSJC que el que ens corresponia era fer una atenció individualitzada, però no canviar de sistema", ha explicat la consellera, que ha recordat que, des del 2009, la LEC avala el model lingüístic català.
El 2012, el TSJC va avalar l'actuació de la Generalitat en el cas, però els pares van mantenir la pugna i el cas va tornar al Suprem, que ara ha ratificat que Ensenyament va respondre a la petició de manera adequada. "Dóna la raó a la interpretació que sempre hem fet d'aquesta qüestió", ha destacat Rigau, que no ha amagat la "satisfacció" per la decisió del tribunal.
