El TSJC obliga a introduir el castellà per a tota la classe si hi ha un sol alumne que ho demana
Segons informa Europa Press, una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estableix que el sistema "ha d'adaptar-se a tota la classe o unitat escolar de la qual forma part aquest alumne", de manera que afectarà tant els estudiants que ho sol·licitin com els seus companys.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una resolució que obliga la Generalitat a introduir el castellà a les aules on estigui escolaritzat algun dels alumnes els pares del qual hagin sol·licitat per via judicial que el castellà s'utilitzi com a llengua vehicular juntament amb el català. Segons informa Europa Press, el text estableix que el sistema "ha d'adaptar-se a tota la classe o unitat escolar de la qual forma part aquest alumne", de manera que no només afectarà l'estudiant que ho hagi sol·licitat, sinó també els seus companys.
El Tribunal argumenta que, si no fos així, "s'hauria de separar el fill" de les famílies denunciants "en una classe a banda o es quedaria a la mateixa amb atenció individualitzada", tot i que aquest extrem l'ha rebutjat el Tribunal Suprem, perquè considera que l'atenció particular és discriminatòria, igual que separar els nens en diferents classes. La interlocutòria s'avança a les objeccions que puguin plantejar la resta de famílies i recorda que la llei no garanteix el dret a rebre l'ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials.
D'aquesta manera, el TSJC confirma la resolució del 3 de gener passat, que demanava a Ensenyament "adoptar les mesures necessàries perquè els seus fills rebin un ensenyament conjunt en les dues llengües oficials, de manera proporcionada i sense desequilibris entre si", però ara matisa que afecta tota la classe de l'alumne en qüestió.
Amb un vot particular, la resolució, datada el 6 de març, rebutja els recursos de reposició interposats per una desena de famílies i estableix que la Generalitat haurà de determinar com s'ha d'aplicar la proporcionalitat del català i castellà a les aules on no es pot aplicar el sistema d'immersió tal com s'ha concebut fins ara. Tot i que aquesta decisió es pot recórrer davant del Suprem, el TSJC considera que ha de ser d'aplicació immediata.
Una batalla judicial que ve de lluny
Al mes de febrer, el Suprem va sentenciar que no calia canviar el sistema pel fet que alguns alumnes fossin escolaritzats en castellà, un fet que la Generalitat va interpretar com un aval a la immersió lingüística. Anteriorment, el TSJC havia instat el govern a garantir l'educació en llengua castellana als fills de sis famílies.
L'origen del cas són les tres famílies que van recórrer a la justícia per demanar que els seus fills rebessin l'educació el 50% en català i el 50% en castellà. Això va ser l'any 2006, tres anys abans que s'aprovés la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). El govern català els va denegar la petició i va recordar a les famílies que no podien triar el percentatge lingüístic, sinó que es podien acollir a l'atenció individualitzada que s'ofereix "en els primers ensenyaments".
Els pares van portar la resposta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va avalar la decisió del Departament. El 2010, però, el Suprem, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, va donar la raó als pares i va obligar la Generalitat a canviar de model lingüístic. Va ser en aquest moment quan el TSJC va donar dos mesos a la Generalitat perquè el castellà també fos llengua vehicular a les escoles.
El Tribunal argumenta que, si no fos així, "s'hauria de separar el fill" de les famílies denunciants "en una classe a banda o es quedaria a la mateixa amb atenció individualitzada", tot i que aquest extrem l'ha rebutjat el Tribunal Suprem, perquè considera que l'atenció particular és discriminatòria, igual que separar els nens en diferents classes. La interlocutòria s'avança a les objeccions que puguin plantejar la resta de famílies i recorda que la llei no garanteix el dret a rebre l'ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials.
D'aquesta manera, el TSJC confirma la resolució del 3 de gener passat, que demanava a Ensenyament "adoptar les mesures necessàries perquè els seus fills rebin un ensenyament conjunt en les dues llengües oficials, de manera proporcionada i sense desequilibris entre si", però ara matisa que afecta tota la classe de l'alumne en qüestió.
Amb un vot particular, la resolució, datada el 6 de març, rebutja els recursos de reposició interposats per una desena de famílies i estableix que la Generalitat haurà de determinar com s'ha d'aplicar la proporcionalitat del català i castellà a les aules on no es pot aplicar el sistema d'immersió tal com s'ha concebut fins ara. Tot i que aquesta decisió es pot recórrer davant del Suprem, el TSJC considera que ha de ser d'aplicació immediata.
Una batalla judicial que ve de lluny
Al mes de febrer, el Suprem va sentenciar que no calia canviar el sistema pel fet que alguns alumnes fossin escolaritzats en castellà, un fet que la Generalitat va interpretar com un aval a la immersió lingüística. Anteriorment, el TSJC havia instat el govern a garantir l'educació en llengua castellana als fills de sis famílies.
L'origen del cas són les tres famílies que van recórrer a la justícia per demanar que els seus fills rebessin l'educació el 50% en català i el 50% en castellà. Això va ser l'any 2006, tres anys abans que s'aprovés la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). El govern català els va denegar la petició i va recordar a les famílies que no podien triar el percentatge lingüístic, sinó que es podien acollir a l'atenció individualitzada que s'ofereix "en els primers ensenyaments".
Els pares van portar la resposta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va avalar la decisió del Departament. El 2010, però, el Suprem, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, va donar la raó als pares i va obligar la Generalitat a canviar de model lingüístic. Va ser en aquest moment quan el TSJC va donar dos mesos a la Generalitat perquè el castellà també fos llengua vehicular a les escoles.
